Pluja de terra

Haurien de prohibir els funerals d'Estat.

Qui mos havia de dir? D'ençà fa uns anys tenc qualque amic pescador que durant la temporada d'estiu es dedica a pescar plàstics i em sembla que enguany entost de pescar plàstics girarà el timó cap a la pesca de borps (la grafia homologada dels bitxos sembla que és la de bòrns, apa, idò, que la homologació mai m'ha fet cap gràcia sinó és per ser més enriquidora, vaja, mejorando-lo-presente...))) I sense sortir de botador de la pesca, dissabte passat varen veure en Tomeu Penya amb en José-Manuel del Iris, acompanyats de les respectives senyores, a sa cova den Bep es Guarda a Cala Turqueta, cercant inspiració per una propera cançó que el cantant mallorquí vol dedicar a l'esmentada cala, fins i tot, m'han convidat indirectament a fer uns versos o compartir-ne alguns... Encara no sé si aniré a la festa agostera, tot i que la panoràmica de la cova n'és un encís platjal. Què voleu que us digui? No em sap cap greu que els borps ens visiten. Estan en el seu dret aquests animalons... No obstant, si ens caigués qualque substanciosa subvenció europea per eliminar-los abans no arribin a sa vorera, idò, la cosa ajudaria a minvar les llistes de l'Inem...

Dissabte passat la presidenta Barceló publicava Indignada, un article que hauré de tornar a llegir. No és gaire normal que els polítics amb càrrecs de poder estiguin indignats, normalment, sol ésser el personal civil qui pateix les arbitrarietats i altres encomandes dels gestors públics qui s'indigna per tal o qual cosa... Qui va plasmar millor el concepte de la "indignació" va ésser en Juvenal en les seves Sàtires que venia a dir que sense la indignació moral i/o civil l'escriptura no era possible, perquè l'escriptura tengui aquell dring d'autenticitat o aquell to de veracitat ha de transmetre la saba d'una indignació o el perfum d'una frustració... Mentrestant, la presidenta Barceló es va-i-ve indignant (que està en tot el seu dret), idò, aquí, damunt les aceres de la història, el ministre Solbes ens parla d'un haver de païr l'atracón (allò de la bimbolla immobiliària que ningú no va gosar ordenar), el ministre Soria s'evadeix d'una greu responsabilitat en matèria de sanitat alimentària, la ministra Chacón que no sé quins mèrits cerca anant a mostrar el seu preny a la tropa fora de l'òrbita de la pàtria i en Rubalcaba que fa tot el possible perquè els espies no trobin en Francisco Paesa que llavors sí que l'embolicàvem (amb tot allò de l'armament venut a Eta amb la benedicció de l'Estat)... Per indignació que no es perdi!

Dissabte. No us perdeu avui el concert de David Murray. Seria imperdonable...

Avui acabarem tard a l'oficina. Hi ha feina d'embarc. Quan es produeixen aquestes situacions, no faig res més que pensar en Pavese i Kafka. M'ho hauré de fer mirar.

A la pàgina 50 de La Vanguardia d'avui s'hi publicat un article de Guillem Lòpez Casasnovas: No Todo Está Perdido. Després de la tercera lectura he entès el que volia venir a dir aquest catadràtic de la Pompeu Fabra, idò, que ell té els doblers a bon resguard. En economia, com en la vida mateixa, no hi ha res com tenir uns bons amagatalls.

Després de la tramuntana vindran altres dies. Vent a les pàgines de Pavese.

Les coses més líriques que va escriure Walter Benjamin va ser durant les seves estades a Eivissa, fins i tot, es permet unes concessions de filologia que retgiren, segurament, influenciat pel seu bon amic el Sr. Griera...

M'he passat la setmana santa a la biblioteca. Res. Escoltant Albinoni. Llegint Walter Benjamin. L'any qui ve serà...si Déu ho vol.

La música del concert d'Akelarre ressona per tota la cambra. La tramuntana despetina els pins del rodol. Ens hem refugiat en Albinoni...

Les aventures de caire pervers solen acabar on havien començat: al platjal de la perversió. Avorriments consentits i perversions assumides és un binomi que caldrà desxifrar.

Sopat amb Lino. Aquest capataç d'un poblet de Galicia que ara no me'n record del seu nom, m'explica el programa d'obres del dic de la badia. En aquests moments estan netejant el fons i fan la caixa dels fonaments... Tot anava com una seda fins que hem discutit sobre marques de ribeiros i albariños... N'he tret qualque cosa positiva. Estic convidat a veure i visitar les obres del nou port cada cop que vulgui... Jo que tan sols volia discutir sobre Alvaro Cunqueiro....

Un munt de premsa acumulada. Sacons a les mans de jugar a golf a son Park. Dony Bernat em telefona i em recorda que pensi a tornar-lis els pals, que eren deixats i no regalats. Llegida l'entrevista de Pau Faner amb Llac. Manies, petites manies... Saludat en Faustino que ja ha arribat per passar la temporada estivenca. Encara em persegueixen les imatges del documental visionat ahir vespre a Tv3 sobre en Jordi Sole Tura. He pogut esquivar un sopar amb catalanets. El cony dels compromisos com deia en Bernat es carter. Engany tenim Setmana Santa primerenca. La Caterdal torna a funcionar... Les vinjolites han arribat sense haver vingut... Aquest estrany hivern hem escoltat Albinoni com mai, gravat per Mp3. Un munt de premsa que deixare pendent per sempre...

Estic amb en De Santos! Què cony! Mentre na Cirer es vestia i transvestia d'al·lota mallorquina, com d'una rondalla de Mallorca endins, en De Santos aprofitava el temps i allargava la visa a l'embat de plaers i a la redossa de pells. Al cap i a la fi, coneguent un poquet les fòbies dels fiscals Barceló i Garau, que han actuat per enveja (allò tan espanyol de la cochina envidia))), idò, les motivacions són el suport de la cosa clandestina. Fotre gairebé 50.000 euros als mallorquins de Ciutat, té la seva gràcia i ha de suposar un atenuant de caire major, perquè com deim per aquestes contrades: per fotre un mallorquí s'han de mester dos jueus... Comprenc en De Santos, me'n faig càrrec del tot, quan veig la imatge reflectida de na Cirer, sense un polvo possible... I és que la política és inconceptual sense la líbido, una líbido pagada pels altres...

Demà divendres li llevaran la darrera cama a s'àvia Corema. I ens fotrem un boc bistec... Fins ara, aquest exercici econòmic del 2008 és prou insípid per no dir res, malgrat, la golafreria de n'Andreu Manresa. Si he de trobar una cosa positiva d'aquest any és que només mancaran 16 anys per arribar a la fita del 2024, quan es faran públics i es podran editar els diaris i dietaris d'Elias Canetti. Açò sí que és noticiable! O no es respectaran els terminis establerts en documents i testaments, i d'amagat, en podrem gaudir més prest d'aqueixa literatura esplèndida del mestre lapidari... Mentrestant, esperarem la decapitació metafòrica de JM Rodríguez, exconseller d'Interior, si és que volen aixecar el vol aquests de la nau del PP-Ib...

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

«	Maig 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31

• Prohibit prohibir
• Borps i plàstics
• Indignació
• Murray
• 4-4-2008
• 2-4-2008
• 1-4-2008
• 27-3-2008
• Setmana Santa a la biblioteca
• Dijous

• General [319]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom