anna
vincent | 28 Juliol, 2005 18:05
Dimarts passat a sa Caleta, a sa bereneta anual de ca sa tia Annita (sa tia Annita/ i es conco en Turí/ fan bereneta/ abans de dormir), idò, en Ponç Pons em comentava les seves impressions després d'haver publicat Dillatari i veure les passions a favor i en contra que el llibre aixecava, i encara està aixecant. Les opinions són rabiosament contràries o són positivament fascinants. Jo, en una primera lectura, he trobat que la metaliteratura que traspuen les pàgines del dietari potser carreguen excessivament la intenció amagada del llibre: obsessió i literatura entre passió i vida, aquests binomis els van conjugant pàgina rere pàgina: es podrà discutir la versemblança del personatge que surt dibuixat arreu d'aquests 48 capítols (tot és discutible en la literatura i en la vida), emperò, el que sí arriba a valorar el lector és aquesta mena de sinceritat que ens aproxima la vida literària de la persona que no té altre remei que esdevenir escriptor. Malgrat tot, som pròxim als comentaris publicats per Antoni Serra en la sèrie Semana Trágica en Ultima Hora: cal aixecar la veu quan les altres veus encara afinen,,,
General | 
Enllaç permanent | 
Comentaris (2) | 
Retroenllaços (0)
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2005 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |