Botero
vincent | 10 Setembre, 2005 17:32
A la fi, avui dematí, hem visitat els murals de ceràmica de la Seu elaborats per Miquel Barceló. També, hem anat a retratar-nos amb les escultures de Botero. Em cauen bé aquestes escultures de persones grassones, fins i tot, n'hi ha una a l'edifici interinsular de l'aeroport, i si puc, abans d'embarcar-me, hi vaig a fer una xerradeta amb aquella dona ajaguda. Vull dir que no estic d'acord amb en José Carlos Llop sobre el que pensa de les obres de Botero; les novel·les i poesies den Llop, tot i haver-les llegides mai m'han fet el pes literari, en canvi, els seus diaris són una obra a tenir en compte; els seus diaris tenen quelcom que no sé desxifrar i per aquest motiu em convencen. Només li faria un retret a JC Llop: si la seva obra dietarística l'hagués escrita en mallorquí en tost de fer-ho en castellà, la prosa li hagués quedat més universal i no pas tan provinciana; hi ha coses que s'han d'escriure així com són viscudes i en el llenguatge de la viviència i no pas en aquell idioma que, per inversemblança, ens donarà més ressò mediàtic... És clar que cadascú és lliure de fer el que vol...