Miquel Vanrell in memòriam
vincent | 17 Setembre, 2005 13:19
En el blog Ciberclub Acapulco den Zizou, avui de matí, he llegit aquesta nota necrològica d'aquest fill d'Algaida i que estiuetjava a sa Ràpita, tot i que vivia as Castell (Menorca):Miquel Vanrell: La mort sempre és absurda i obscena. Hom no sap per on començar l’escrit o si optar per un silenci consentit, tanmateix, qui ho havia de llegir no ho llegirà. Passar avall i tenir la lleugera sensació d’haver viscut. Jo sempre m’he fet un retret: si els mallorquins que ens han repoblat haguessin tingut la teva generositat de cor i el teu respecte mediambiental per aquesta illa, quina cosa no hagués estat... Així de cop, no em quedaran a la memòria aquests abundants articles en les pàgines del Menorca, sinó, aquells poemes que vares escriure a les darreries dels anys seixanta, a Llucmaçanes, quan per les finestres veies pasturar les vaques i l’avorriment era sòlid com una roca... Sí, d’un roig encès volíem la vida; també, d’un roig encès volíem el món i, sobretot, dir les coses tal com són. El millor homenatge que et podrien fer seria publicar una antologia de la teva obra poètica que ha quedat dispersa en butlletins de Joventuts Musicals, en la revista Faig i altres publicacions: se li encendrà el llumeret als actuals gestors dels quaderns Xibau... Jo em quedaré amb el record dels teus versos i que cantàvem, quan la revolta era possible, per esquinçar l’insomni de les nits, amb la guiterra den Jordi a sa Gavina: No res teniu. No res. Ni un pensament Ni la memòria...
General | 
Enllaç permanent | 
Comentaris (1) | 
Retroenllaços (0)
Menú
Cerca
Calendari
| « | Setembre 2005 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | ||