Retorn
vincent | 04 Octubre, 2005 15:23
Després del cafè amb gel he tornat a l'oficina, avui hi ha feina d'embarc. Duc un me-mec espantós. Supòs que se m'espassarà: per als refredats i les grips la millor teràpia és el te de llençol. A vegades, compr el diari Balears només per curar-me la curiositat del què es cou en aquest àmbit endogàmic dels seus col·laboradors i opinadors; la ploma que tenc més estima és la de Joan Marí de Formentera, escriu uns bitllets que, en la seva brevetat, tenen el fibló suficient per deixar d'endormiscar-te'n... Record amb bon rotllo aquell programa televisiu que dirigia Cristina Ros: Amics i coneguts, aquella tertúlia en el canal televisiu de can Serra, hauria d'haver tingut continuïtat, és de les coses periodístiques que m'haguessin fet efecte. Un programa directe i en el voraviu de l'actualitat, un feeling considerable, a vegades, faig zàpping pensant que em trobaré qualque cosa semblant i no és així: la frescor irònica de Francesc Bujosa t'acaba enganxant i el missatge periodístic de tants d'altres bons concertulians que et podies encontrar. No hi hauria manera d'engegar una cosa semblant? Encara que no hi hagués suc de pinya... Redei, quin me-mec!
Refredat
vincent | 03 Octubre, 2005 15:24
Ja duc el primer refredat de la temporada. Sort que ahir capvespre el Real Madrid va golejar al Reial Mallorca: la lliga de futbol s'està posant d'un interès entre amorfe i desangelat, és clar, que cadascú és de l'equip que vol i desitja, jo sempre he duit en el cor aquell equip del Brasil del mundial del 82: Zico, Sócrates, Pereira, etc... Allò era jugar a futbol! Sempre que em mir un partit, cerc il·lusionat aquelles accions que em retornin a aquella màgia que he donat per impossible: no les he vistes reproduir-se enlloc.