Tremolor
vincent | 07 Octubre, 2005 20:30
He quedat citat amb n'Eliot en aquest cibercafè per després anar a sopar. Jo no miraria gaire prim i entraria en el primer establiment que servissin menjua, però n'Eliot tindrà qualque cosa reservada. Les hores m'han passat volant. Quan el temps s'escola d'aquesta manera, quan tots els rellotges van costa per avall i amb un rost que llenega, no hi ha res a fer: viure l'instant i embrutar-se de fang... Mentre em mirava un grupet de gitanos, estava pensant enlairat del tot, en aquesta gitana que fa de model per una pintura que n'Eliot està treballant. Quan era al replà de l'escala i m'estava acomiadant fins més tard, m'ha dit amb una solemnitat irreal: aquesta gent està sortint del cavall i entrant en la coca. Tot d'una no he fet gaire cas a la frase, ans, després m'ha perseguit tot lo dia. La pintura que he vist no se li sembla gens a la model, tampoc no he gosat dir-li el meu descobriment que potser li està pintant l'ànima i jo no m'enter de la pel·lícula, que amb n'Eliot mai se sap on aniràs a capferir... Estic fent temps en aquest cibercafè esperant la seva arribada.
Com diu el meu amic pintor
vincent | 07 Octubre, 2005 09:45
Com diu el meu amic pintor: capdefava gros, cervell petit. Veure despuntar la claror del sol des d'aquesta cambra eivissenca ha estat una experiència intransferible. Aquest apartament de Dalt Vila esdevindrà el niu de les meves redempcions. El milocar on anar deixant la síntesi de les vivències pròpies. Un divendres com avui és apropiat per sortir al carrer i deixar-te endur per les turbulències dels altres: m'he proposat visitar llocs d'interès arqueològic: conèixer in situ allò que tenia vist als llibres i altres publicacions. Mentrestant, l'actualitat mediàtica va engolint-se per bullors impensables: les discusions en el parlament balear tenen tan poca transcendència quotidiana (als mercats ni se'n parla) que hom suposa que la nostra societat civil és més madura que no pas aquesta societat política, atès que viuen i moren en altres òrbites de la realitat de cada dia... Ja ho sabeu: capdefava gros, cervell petit.