Esclatassangs
vincent | 11 Octubre, 2005 15:31
Jo ja he provat els esclatassangs que m'ha duit expressament un familiar, foren collits as Racó Brut. Ahir vespre en vaig sopar: un tià de terra damunt els focs, oli d'oliva, jueverd talladet i alls esmicats, foc lent i esperar aquell dente que defineix el punt d'exactitud que intueïxes que ja estan fets, els esclatassangs. Aquest passat capdesetmana ses marines n'anaven plenes de cercadors i, ensems, la festa del Pilar de demà, encara acabarà d'animar als indecisos. Rovellons, bolets, esclatassangs, etc., és tota una manifestació de cultura gastronòmica... Em sembla que els esclatassangs com els caragols és una menjua que a qui li agrada, li agrada ben prou. Hi ha rotlos i indrets de segura recolecta que han passat de pares a fills, fora de testament escrit. A mi el que més m'agradava, quan hi anava de cercador, era perdre'm per les marines i garrigues, i després, d'haver esquivat brucs, mates i arbossers sortir a la quinta forca. Veure la gratitud d'un cercador amb el paner caramull, veure aquelles cares de satisfacció, són d'aquelles imatges que et queden reflectides en l'agenda d'aquest viure.