Boinder
vincent | 14 Octubre, 2005 10:34
Mentre faig una aturada, mir pel boinder de l'oficina, dempeus i estalonat als gruixuts vidres, estic devorant un danone de trossos de pinya, un vitalinea d'última generació. Em mir el carrer, com el trànsit dels vehicles va posant el ritme d'aquest matí, alguns vianants s'han decidit per agafar els paraigües... Les voravies tenen aquell escull que la tristesa adopta quan les coses no van com haurien d'anar. Avui divendres em toca quedar-me a l'oficina i com deien a la mili: quien tenga retén que por el culo le den. El meu món es concentra ara, tot just ara, a l'objectiu visual d'aquest boinder; faig de retardar el tornall: haver de posar els meus davant aqueixa paperassa d'antecedents de fet i de considerants de dret. Un dia com avui, perquè hi ha dies així que ho enviaries tot a pastar, idò, seria un dia ideal i perfecte per prosseguir la tesi doctoral que vaig deixar anar, avui te'n sortirien uns quants folis d'eixuta prosa jurídica sobre La Voluntat De Morir: entre l'eutanàssia i el suïcidi... I és que més tost, vaig triar un tema excessivament pretensiós, i com era d'esperar, vaig quedar enrocat, malgrat, els estímuls del meu director de tesi que encara m'espera assegut a la UAM. Un dia com avui que no és figa ni rem, em sembla que me'n menjaré uns quants de danones i quan pens amb el meu amic pintor, n'Eliot, que deu ser al seu taller, davant aquella model en pèl, maldant de provar l'itinerari d'una corba corporal i jo aquí, fotent capades de moro contra aquests papers plegats de mitges veritats i subtils mentides, quan hi pens, només sé mossegar-me les ungles, com un instint mal curat... Des del boinder, la vida va fent camí cap al migdia sense pregària ni campanes...