Pluja de terra

Gazpacho

vincent | 30 Novembre, 2005 14:13

Sí, ja ho sé que en català normatiu s'hauria d'escriure gazpatxo. Un dia sí i un altre dia no, em faig un gazpacho. Som un col·leccionista de receptes de gazpacho; n'he replegades boni bé un centenar i la llista va creixent. Jo mald de menjar gazpachos tant a l'estiu com a l'hivern, em cauen d'allò més saludable i em permeten una feliç digestió; només que en l'estiu hi pos uns quants torrossos de gel per refrescar el batut i fer-lo més mengívol. El gazpacho d'aquest migdia ha estat compost per tres alls, un cobròmbol, un quart de ceba, mig pebret vermell, mig pebret verd, quatre tomàtigues, un pessic de tàperes, un rajolí d'oli de Caimari, unes quantes galetes Quely esmicades, i després, tot batut dins del bol. Quan he obtingut el batut, hi he afegit uns floquets de pasta italiana que, prèviament, havia bollit i, ara com ara, si res no m'atura, estic a punt per anar a estirar les cames durant una hora seguida, tot passetjant en Xinxan, el pointer del meu veí, que és un ca amb una astúcia política del més pur instint...

Revisited

vincent | 29 Novembre, 2005 14:44

Podria deixar de parlar de mi, àdhuc, de qui parlaria amb coneixement de causa...

Premi Born

vincent | 28 Novembre, 2005 14:12

El premi de teatre des Born d'ençà sempre m'ha deixat indiferent. Ha estat una indiferència assolida i consumida. Faig de respectar aquesta inversió d'energies i magnetisme d'il·lusions dels seus organitzadors i promotors, emperò, la meva inicial indiferència no es dissol, va perdurant amb el pas dels anys. S'ha escrit bastant (no sé si s'ha discuitat gaire) del fenomen teatral a Menorca, és clar, que la seva revifalla anava incardinada amb l'enderrariment dels mitjans de comunicació i avenços tecnològics... Aquests dies, per veure la interpretació del Brujo, les entrades anaven molt cercades, en canvi, fa unes setmanes per visualitzar l'obra Molt Soroll Per Res, en una missa en escena acurada i molt digna, feia mal de caure veure tantes clapes en el pati de butaques, i sort que es varen desplaçar un esbart de cotxes plens a vessar des Migjorn Gran, per aplaudir a l'actor Alvar Triay Sales que sinó el públic hagués estat aquell dels quatre replegats... Idò així, el fenomen del teatre del premi Born, em sembla més un fenomen del façanisme ciutadellenc, quedant la litúrgia teatral pels solsticis d'hivern amb Es Pastorets de St. Miquel i d'estiu amb Foc i Fum. I si així ho volem, així ho tindrem...

Ximeneia

vincent | 27 Novembre, 2005 13:39

La sospita de veure cremar els troncs...

Aina

vincent | 26 Novembre, 2005 10:12

La buidor mística del coit. On havia llegit aquesta frase? En un bordell de Berlin?

Azpilicueta

vincent | 25 Novembre, 2005 10:33

Vet aquí que l'enòloga Elena Adell, a la contraportada del bòtil que acab de comprar a la taverna i que pens encetar avui migdia mateix, idò, ha escrit el següent: Tempranillo, Graciano, Mazuelo. Un vino elaborado con cepas de 25 a 30 años provenientes de 192 Has en Fuenmayor. Criado 12 meses en barricas de roble francés y americano, y de 7 a 12 meses en botella. Rojo cereza con destellos dorados. Aromas a frutas rojas maduras, madera fina y especias. Fresco, suave, con los clásicos sabores del Rioja. Amics meus, açò sí que és literatura universal i no pas els premis Planeta!

Fred als peus

vincent | 24 Novembre, 2005 14:33

El fred ja ha arribat. El fred ja és aquí: dins les cases. A Bunyola fa més fred que no en aquesta oficina corsària, amb un aire condicionat més tost pujat de to. El contrast de temperatures amb el carrer és excessiu. Tenc el pensament a Bunyola; tenc el pensament invertit en aquella al·lota de pell de melicotó. Tenc el cap allà i els peus freds aquí. Aquest capdesetmana que, premeturament començ avui, me n'aniré a Bunyola a patir un altre fred, és a dir, a compartir aquell fred de les carícies i dels guinavets que no tallen. I faré d'esciure un poema que no publicaré pas...

Llicències a corre cuita

vincent | 23 Novembre, 2005 14:38

Aquest any 2005 que, ja s'està doblegant l'espina quasibé del tot, haurà estat l'any paradigmàtic de l'anul·lació per part del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears de les llicències d'obres a corre cuita que l'Ajuntament de Sant Lluís va atorgar en el seu moment, abans no entràs en vigor els criteris i les directrius que havien de dirigir el PTI-Menorca. De la lectura que he pogut fer d'algunes d'aquestes sentències, he quedat sorprès a ningú no se li hagi acudit de posar en mans de la Fiscalia aquesta cuntinuada infracció urbanística tant per part dels polítics que varen aprovar les llicències com per part dels tècnics i juristes que les varen informar. En alguns casos les parcel·les no reunien les condicions mínimes d'infrastructura que ha de tenir tot solar per qualificar-se d'urbà: abastiment d'aigua potable, xarxa de clavegueram, enllumenat públic, voravies, etc., etc. En altres casos els projectes aprovats incomplien els estandars urbanístics de la zona urbana on s'ubicava la parcel·la: edificabilitat permesa, superfícies, volumetries, ocupació de l'edifici i annexos, etc.,etc... Idò bé, aquí no ha passat res de res. El Tribunal ha anat repetint la cançó, recurs rere recurs, emperò, de la responsabilitat administrativa i la culpabilitat política ningú no en parla, quan la prevaricació ha estat a l'ordre del dia en la concessió d'aqueixes llicències a corre cuita, que en un principi dels principis, semblava que allò era degut a l'ofici del torsimany de qui sap i té informació privilegiada per deixar-se d'adaptar a la llei o normativa, quan ha resultat ser que s'han incomplert sistemàticament, per part de la corporació lcoal de Sant Lluís, les mínimes i essencials normes de seguretat jurídica que tota administració pública ha de garantir. I quan veig, que malgrat tot el que ha anat plovent, el batle Carretero no ha perdut el somriure i que considera que més tost la justícia contencioso-administrativa fila massa prim, idò, és llavors quan tenc més clar que mai que la conxorxa urbanística va més enllà d'aquest municipi i que arriba al búnker de la plaça Biosfera. Qualcú hauria de denunciar aquests fets i aquestes persones contra la Fiscalia, i deixar ben fermat el que meritosament va començar el regidor Guillem Mercadal. Tot i que el TSJIB, també d'ofici hagués pogut mullar-se un poc més i tramitar un exhort judicial cap el búnker del Fort de l'Eau. Què hi farem!

illencs.com

vincent | 22 Novembre, 2005 14:18

Aquest darrer cap de setmana ens ha arribat la notícia que el projecte d'internet d'Oscar Barber i Francesc Febrer era una realitat, se'n diu illencs.com. Un només voldria que la cosa tingués continuïtat i llarga vida, a més a més, que els weblogs siguin diversos en l'esperit i múltiples en el contingut. No sé a hores d'ara, si el marxamo de ser illenc és un valor afegit o un dipòsit de confiança a descomptar, després de la lectura dels papers. Menorca té el mèrit de tenir una premsa xerequeta, potser aquesta plataforma mediàtica que ara es crea i que, estic segur que anirà creixent, sigui una possibilitat de donar més credibilitat als fets que generen la notícia, vull dir, que aquesta com a notícia no s'amorgoni entre compromisos de partits polítics o clans econòmics... Resumint, enhorabona als fundadors d'aquesta iniciativa de debat virtual i que es darrer tanqui sa barrera.

Tai-chi

vincent | 21 Novembre, 2005 14:31

Avui, en sortir de la feina, aprofitant que un company també hi volia anar, ens hem dirigit tot dret cap a l'establiment de Decalhon als afores de Ciutat. He comprat un kimono i, és que per passar aquest hivern urbà, m'he matriculat a un curset de Tai-chi, en un gimnàs que em cau a prop del meu rodol. Un no pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré... Quan m'hi vaig matricular em pensava trobar, com a professor, un xinet o qualcú altre de faccions orientals, idò no, anava errat de comptes: la professora és una al·lota mallorquina ben eixerida... Abans d'apuntar-m'hi, havia provat de jugar a tennis amb companys de la feina i altres coneguts, però, acabava més excitat que abans de començar, fatigat i alhora excitat; després, vaig provar de jugar al ping-pong i no hi havia manera de trobar qui s'hi avingués, també, vaig provar amb el billar i acabava consumint més birres en una estona d'hora baixa que durant un capdesetmana sencer: tot i que mai no m'he oblidat de la recepta terapèutica de Julian Barnes: el que no adoba un bon vi i una partida de billar és qüestió de fer-s'ho mirar... Idò així, avui fosquet començ les meves taules de Tai-chi, i sé ben cert, molt endins de jo mateix, que hi vaig per captar els gestos de la professora: que Déu m'agafi confessat...

Pisos des Fracassats

vincent | 19 Novembre, 2005 10:56

A Ciutadella ho tenim bo de fer treure un malnom a qualcú o batiar quelcom. Tot és qüestió de posar-s'hi. Ahir demanava indicis a una germana perquè m'informàs de la ubicació d'un centre mèdic i em va dir: sí, homo, a n'es baixos des pisos des Fracassats es troba sa consulta... I quan em vaig assabentar de les vídues dels fabricants que hi residien en aquells pisos i altres comerciants que havien fet fortuna en el seu dia i que ara s'han reclòs en aquest immoble, vaig pensar que l'havien encertat. I és que a Ciutadella no era gaire freqüent la construcció de blocs de pisos i quan se n'aixecava un de bloc, prest-prest, tenia el seu nom aferrat talment una llufa, així idò, tot i que no surt en la crònica urbana, tenim es pisos des Barco Negre, des Sindicat, de la Vejez, de Carabanchel, del Mopu, de sa Seat, etc.,

Miquel Angel Ruiz

vincent | 18 Novembre, 2005 09:27

Som un seguidor dels articles de MA Ruiz en el periòdic el Día-Mundo; són articles que no em deixen indiferent. Estan ben cuinats: tenen la justesa de dir les coses i gairé endevinar els mots. Aquesta bugada pública que són els seus articles compleixen una funció catàrtica fenomenal. Aquí ja no es discuteix qui corrupteix més i millor, sinó que la dialèctica establerta és esbrinar qui s'amaga més bé de fer-ho. Aquí ja ningú no dubta que l'exercici polític implica tenir una ponderació corruptiva com un valor afegit, sinó, que la cosa es liquida en saber el com de les coses, conèixer el mètode aplicat i per quins motius el Ministeri Fiscal no actua d'ofici: aquesta és la gran concorxa de l'actual sistema polític: què ha de passar perquè la Fiscalia hi posi voluntat d'investigació que, en el fons constitucional, és la seva funció de precepte i normatiu. Penós...

Accidents de trànsit

vincent | 16 Novembre, 2005 14:58

Segons conta la premsa, els morts per accident de trànsit a les carreteres de ses Illes, s'aproxima al centenar. No sé si són molts o són pocs. Aquest tipus de xifres i d'estadística amorfa, no sé realment com desxifrar-ho; sense elements comparatius, sense altres estadístiques d'altres indrets: un es queda memoritzant les dades i posa en joc tots els imponderables possibles i variables establertes, atès que aquesta és una notícia que en l'oficina de vidre es té molt en compte i cal analitzar la cosa més a fons, prest o tard, alguna casa d'assegurances haurà d'abonar indemnitzacions o un vianant com jo, que té pànic als vehicles, haurà de tramitar expedients i endinsar-me en els fets i llegir la literatura dels atestats policials i altres informes vinculants, per evaquar una proposta que obtengui qualque enlluernament jurídic i, a més, que l'informe sigui acceptat pel cap del departament, és clar, que, un que va coneguent el panyo o la ideologia de la casa, s'adapta a les circumstàncies, i fa les sabates a mida i no es complica gaire més la vida: que els favors d'oficina no són gairebé mai agraïts, en la nòmina aquests mèrits no es devenguen, t'ho puc dir jo que qui paga, mana... Hom pensava d'un bell antuvi, que amb les noves carreteres, vies de circumval·lació, rotondes, i altres destrelades en el territori, l'índex de sinistres baixaria estrepitosament, emperò, sembla que no, que la cosa va en augment, i és que hom decideix pitjar més el gas quan veu que la carretera promet arribar cinc minuts més prest...

Ennivolat o No Direction Home

vincent | 14 Novembre, 2005 14:16

Tot el matí a l'encalç de papers: proves documentals, testimonis, peritatges, contrarèpliques, etc., Tot el matí ennivolat, un dia tristot i apagat; d'una grisor espesa; d'aquells dies que no demanaries un misto a ningú. Una estona d'aquest matí pensant quina cosa hauria d'esciure al blog, idò, ara que som davant la pantalla, no sé què dir: m'han fuit les paraules o he perdut la vena de les idees. Sé, en tenc un petit indici, que volia escriure sobre la pel·lícula de Martin Scorsese que vaig veure ahir vespre pel canal plus: NO DIRECTION HOME i el Bob Dylan inicial, de seguida, vaig pensar en el tom primer de Cròniques de recent lectura. Sí, avui és un dia ennivolat i no cal afinar gaire prim. Durant tot el matí he escoltat cançons de Joan Baez pel compact de l'oficina, i ara, tot just m'he posat escriure, començ a treure'n conclusions d'aquest comportament musical: encara m'agrada sentir Joan Baez i de l'esmentada pel·lícula, les seves intervencions, són un estel fugaç...

Ungles

vincent | 12 Novembre, 2005 08:54

Aprofit els dissabtes per tallar-me les ungles.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb