Pluja de terra

Sí, ja ho crec, ho diu en Sancho: del mulo y del señor, cuanto más lejos, mejor. Enfora des sembrat, ens deien a noltros quan no ens volien veure per aquells contorns o quan la conversa entre majors no havia de ser captada pels ulls i les orelles dels infants o al·lots. Aixiques, un ha provat de viure enfora de tot i ha maldat de mirar per les escletxes de la veritat. Diuen que el que és més defícil de definir i d'interpretar en una persona és la mirada. Amb el temps, hom ha provat de llegir llibres i més llibres sobre la mirada; les mirades des del caire psicològic, des del caire antropològic, etc.,emperò, entre tots aquests llibres, sempre retornes a La Mirada. Diari Segon de Blai Bonet, no sé per quins motius l'autor de Cala Figuera em té fascinat en aquest sentit de mirar. A la insabuda, sense pressentiments, m'agrada mirar pels finestrals de l'oficina; mirar sense objectius definits, deixar anar els ulls rere els gestos dels vianants, deixar anar els ulls a l'encalç dels vehicles; mirar les cames amb frisança de les madames, mirar les sabates d'aquell advocat que serà el meu adversari en un plet, només mirant les seves sabates em faig creus de saber si em fotrà en la primera instància judicial... Enfora de tot, l'escuma dels dies es ve repetint, només cal dir prou: enfora de mules i de senyors!

Si els capvespres he de tornar a l'oficina per acumulació de paperassa o per tenir enllestit un expedient a primera hora d'ensoldemà, idò, al migdia surt a fer un menú a prop de l'oficina, vaig provant llocs: comparant preus i assimilant qualitats culinàries, és clar, que molt sovint, acabes allà mateix: a hom sempre agrada d'entrar a indrets on hi ha gent, on el trànsit és visible; malament quan a un restaurant no hi veus cap cadira ocupada. Després d'aquests dinars ràpids, un no pot fer el que vertaderament desitja, és a dir, fer un xubec així com déu mana, endormiscar-te'n i deixar-se endur pel viatge dels pensaments... Aquests migdies, aprofit l'ocasió per fer un voltoi pel casc antic de Palma; m'agrada una cosa grossa aquestes barriades de Ciutat antiga, la llàstima és que no s'hagi restaurat més i millor, que la qualitat de vida torni als seus carrers, que un Peri (pla especial de reforma interior) no sigui executat preferentment i es vegi aquest estat d'abandó, es copsi aquest oblit urbanístic que hom intueix que és premeditat, com s'ha consetit aquesta degradació arquitectònica i urbanística alhora? Si jo tingués pela llarga em compraria un casalot d'aquesta barriada i provaria de viure la dialèctica urbana: tots aquests pensaments em reboten dins el cap mentre em passejt per la plaça del Bon Consell i els seus entorns castigats...

Diuen que l'estat del benestar està tocant a fons. Jo també m'ho crec. Potser les antigues democràcies europees morin de complaença. Voler mà d'obra barata i mesella, a la llarga, serà perjudicial... Les inversions de caire econòmico-social s'haurien d'haver efectuat en els països d'origen, ara tenim el problema entre les mans o a casa del costat: aquesta massa de gent està exigint aquí el que no gosava demanar ni exigir allí, idò, està per veure quina resistència tindran els règims democràtics quan el simulacre acabi amb el fonament de la seva gestió, quan les democràcies diguin prou i els serveis públics no puguin assimilar més demandes. Sempre m'he llevat el barret davant aquells empresaris que han seguit contractant a gent de la terra, ensems, sapiguent que el cost salarial era més elevat...i el benefici un poc més minvat.

Després d'assistir a la segona trobada internacional de glosat i vers improvisat que ha organitzar Soca de Mots, un amic em va convidar a sopar al restaurant Can Lluís, al carrer d'Alaior, i si havia quedat satisfet amb l'espectacle de les gloses, encara m'hi vaig sentir més satisfet, amb la cuina den Lluís, aquest galleg que ha sabut arrelar, sense perdre els orígens de la cuina de Galícia. Un divendres complet en molts d'aspectes, no debades, sobre els cantars insulars de Canàries i Madeira, m'hi hauré d'estendre en una altra ocasió, no obstant açò, vaig sentir un enyor d'aquells glosats de la reneixença. El mèrit és que el públic hi va acudir i aquesta numerosa assistència ha fet veure als organitzadors que van ben encaminats, ara només cal consolidar els actes... Enhorabona, Miquel!

Tenc bitllet electrònic per partir cap a Menorca avui vespre mateix. Demà fosquet, a l'antiga esglèsia dels Socors, hi haurà una vetlada de glosat i un encontre de glosadors de Canàries, Madeira i Menorca. No en sabia res del muntatge, tot i que fa temps que la cosa es ve covant. Ahir vespre em va telefonar en Miquel Ametller i em va dir: no t'ho perdis, que coses així no es veuen cada dia. Els organitzadors dels actes ha estat Soca de Mots, una associació cultural que està duent a terme una labor digne d'elogi: llaurar motivacions i conrear il·lusions perquè no es perdi el glosat menorquí. Hom voldria que els Socors s'omplís de gom a gom, que el públic acudís a aquest encontre a escoltar i a sentir, emperò, fa temps que els viaranys de convocatòria són imprevisibles. Jo pens anar-hi i aplaudir de valent...

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

«	Novembre 2005					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30

• Socialisme financer
• Mèrits
• 3-9-2008
• Quan et poses la màscara no pots mentir
• Aiguarròs
• Serpent d'estiu
• Horitzó
• Josep M. Quintana o la il·lustració profilàctica
• maig 2008
• Petit equívoc

• General [329]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom