Enfora
vincent | 10 Novembre, 2005 15:33
Sí, ja ho crec, ho diu en Sancho: del mulo y del señor, cuanto más lejos, mejor. Enfora des sembrat, ens deien a noltros quan no ens volien veure per aquells contorns o quan la conversa entre majors no havia de ser captada pels ulls i les orelles dels infants o al·lots. Aixiques, un ha provat de viure enfora de tot i ha maldat de mirar per les escletxes de la veritat. Diuen que el que és més defícil de definir i d'interpretar en una persona és la mirada. Amb el temps, hom ha provat de llegir llibres i més llibres sobre la mirada; les mirades des del caire psicològic, des del caire antropològic, etc.,emperò, entre tots aquests llibres, sempre retornes a La Mirada. Diari Segon de Blai Bonet, no sé per quins motius l'autor de Cala Figuera em té fascinat en aquest sentit de mirar. A la insabuda, sense pressentiments, m'agrada mirar pels finestrals de l'oficina; mirar sense objectius definits, deixar anar els ulls rere els gestos dels vianants, deixar anar els ulls a l'encalç dels vehicles; mirar les cames amb frisança de les madames, mirar les sabates d'aquell advocat que serà el meu adversari en un plet, només mirant les seves sabates em faig creus de saber si em fotrà en la primera instància judicial... Enfora de tot, l'escuma dels dies es ve repetint, només cal dir prou: enfora de mules i de senyors!