Bis
vincent | 17 Desembre, 2005 15:30
Els esclatassangs han tornat treure: a sa Roca, Binifabini, sa Bufera de Fornells, i sobretot, as Racó Brut... El temps del temps, vull dir, la climatologia ha permès que el cicle dels bolets es tornàs a reproduir. Ara que les marines nom van trepritjades és un goig endinsar-s'hi i trobar aquets rotlos d'esclatassangs vermellosos, encara no blavats pels vents, perquè, quan entra en joc la dialèctica dels vents, llavors, tot quedat socorrat, d'un color blau lívid i que hom sent dir que: es vent ho ha cremat... Vull creure i estic esperant que em facin arribar alguns exemplars d'aquesta nova treta, com si d'una collita inesperada, tingués el ressò gastronòmic. Menjar esclatassang al llindar de Nadal. Ara que el cuscussó és al rebost, esperant un dies de repòs incert, perquè prengui la textura convenient i es faci mengívol. Ara que el cuscussó, com un morter d'ametlles, sucre, pa, pinyols, llimona, panses, i altres productes, esdevenguin aquest turró tradicional, després d'haver-se cuinat en un tià de terra. Vull donar per entès que el cuscussó és de les coses més autèntiques de cada Nadal. A cada Nadal en menjam dos tipus de cuscussó: el cuscussó blanc de ca mumare i el cuscussó negre de ca mon pare. Si un dia d'aquests tenc una estona perduda, us en faré cinc cèntims de com preparar-los, cadascun d'aquests cuscussós que vaig veure fer a la posada del carrer Mirada del Toro i, l'altre, a la casa de cas Padrí, al carrer del Cap de la Vila...