Pluja de terra

Rebentaran es verinals

vincent | 31 Gener, 2006 14:57

Avui dematí, quan era a la cafeteria, s'ha atracat a la taula un home que té cama de Ferreries i m'ha dit: si segueix plovent aixuixí, rebentaran es verinals! I som partit cap a l'oficina corsària. Temps de llimacs. Ningú no sap com conjugar la victòria d'Hamas a Palestina: no fa gaire temps es va donar a conèixer un informe de la Unesco que,entre altres subtileses informatives, ens feia saber que un 20% dels nins palestins pensava que el suïcidi terrorista era una bona estratègia. També sabem que cada any entre 500 i 900 mil·lions d'euros (les fonts no es posen d'acord en la xifra, el que sí sabem és que provenen del meritatge de l'abonament del nostre IVA) són invertits a fons perduts pels organismes de la CEE en aquest país de Palestina. Un dels personatges que darrerament havia entès la funció de la convivència en aquesta terra d'aspra existència, era Ariel Sharon i que per, aquelles coses del destí, fatídic destí, ara es troba en coma i deixant de ser un fet noticiable. Crec que ambdues parts tenen raó, prou raó per existir com a poble en una terra compartida. No crec que la raó estigui només en una part dels dos bàndols i, quan em vull submergir en la problemàtica d'aquesta gent i d'aquesta terra, faig lectura dels articles de Josep Carner que va escriure per La Veu de Catalunya, essent oficial major del consulat espanyol,i en qued més assabentat que no pas amb les cròniques dels actuals reportistes que hi són residents,,,

Plou

vincent | 30 Gener, 2006 21:06

Plou i no és fang. Aquesta pluja és caiguda del cel. Aquesta pluja és ben necessària i farà que la reserva dels aqüífers sigui colmatada. Dissabte passat en Bernat Moll Mercadal, director del centre insular de salut, va oferir una conferència prou interessant, segons la ressenya dels periòdics, sobre la qualitat de l'aigua a Menorca: fóra convenient que qualcun d'aquests mitjans de comunicació s'entestàs en donar transcripció més fidel i textual d'aqueixa conferència. Les conselleries d'Agricultura i Medi Ambient del CIM s'haurien d'haver mullat més en aquesta problemàtica de la qualitat de l'aigua, emperò, ja ho sabem que, quan és l'hora de gestionar problemes, les competències són de les altres administracions públiques,,, Sort que plou, encara que no sigui mai a gust de tothom!

Ruptura

vincent | 29 Gener, 2006 11:40

En Llorenç Brondo ha fet ben fet (sota el meu prisma calidoscopi) deixant d'assistir a les reunions de batles de l'illa sota el patrocini del Consell de Menorca (insular de llevant); la postura adoptada tindrà els seus detractors i, també, els seus defensors, jo (com animal polític circumstancial) som d'aquests darrers, i encara més: preferiria que la corda es tibàs més i més fins forçar una conciliació; en Brondo no hauria de delegar en ningú la seva absència/assistència, cap regidor no hauria d'anar a fer el floreig de maig a la Mukata de la plaça Biosfera (jo interpretaria aquesta assistència delegada com un símptoma de feblesa, de convidat de pedra i orella parellada))). Una ruptura a la basca (si volen res de noltros ja vindran,,,) seria el més assenyat, emperò, fan falta persones preparades per aguantar el tibament de la corda i, dins el Partit Popular ciutadellenc, d'ençà en Sardis se'n va anar al cel, poca cosa tenim. Una ruptura a la basca (com els calamars a la romana) tindria els seus inconvenients i els seus avantatges, i caldria endinsar-se en el safareig dels avantatges per interpretar la dialèctica del meló que s'ha encetat, la qual cosa és absent: hi ha la intenció de rompre les regles del joc, emperò, una profunda ignorància del reglament del joc. I així esteim.

Prosperam

vincent | 27 Gener, 2006 13:25

Prosperam tenim caseta, barca nova ja fa un any,,, És una cosa de veure com prosperam: en l'exercici 2002, al centre de salut des Canal Salat, va arribar el primer aparell de fer ecografies, era un aparell de segona mà que havien llevat de l'hospital Verge del Toro, o tal vegada, com em varen contar en el seu dia, l'aparell nou que havia de venir a Ciutadella va quedar segrestat a Maó, coses que passen quan la gestió de la sanitat pública és difusa, de responsabilitat difusa. Qui dia passa any empeny, així que en Ratzinger ha redactat una encíclica que ha donat a conèixer sota el títol DEUS CARITAS EST, no l'he llegida encara, tan sols, les ressenyes de premsa que s'hi han entretingut en la notícia i, per tant, no fóra prudent embolicar la digressió, emperò, si és veritat que fer l'amor (l'amor físic entre home i dona) ha deixat de ser pecat, qualque cosa s'haurà avançat en la interpretació dels fets i dels instints cívics, fins ara, els seus antecessors en el càrrec papal havien predicat l'abstinència carnal. El que encara no he ha acabat d'entendre és que en aquesta unió corporal entre els cossos d'ambós sexes, entre home i dona, qui posa el cos i qui posa l'ànima, és a dir, l'home contribueix amb el cos i la dona s'emancipa amb l'ànima, o tal volta, és la dona qui ofereix el cos perquè l'home pugui ofertar la seva ànima. Tot plegat és un embull gros que, algun amic que va de teòleg per la vida, m'ho haurà de discernir. Mentrestant, prosperam i tenim caseta,,,

Manies

vincent | 26 Gener, 2006 15:49

Cadascú té les seves manies de lector, manies pròpies i intransferibles; sense manies no hi hauria escriptura, malgrat aquesta gramàtica universal que, de tant en quant, surt als papers. Una de les meves manies com a lector és mirar/visitar l'edició digital del diari Balears, me'n vaig a la secció d'opinió, i tot d'una, estic a l'aguait per poder caçar al vol algun article de FRANCESC BUJOSA i/o JOAN MARI,,, M'agrada llegir-los, m'agrada tastar-los en la lectura, les seves columnes periodístiques són de les coses que no em deixen indiferent. He volgut empaltar aquest meu entusiasme lector a altres coneguts lectors de periòdics, emperò, sembla que no ho he aconseguit encara. Una vegada que li estava donant la murga a en Mikel de son Pinyol, aquest em va dir: no em facis llegir papers de diari! Quina pèrdua de temps! Has de llegir els clàssics de la Bernat Metge i no surtis del solc,,, Jo, sempre vaig amb la mania obsessiva que hi ha contemporanis que són clàssics, només que la cosa es perd en què no hom sabem reconèixer. I les manies van persistint.

Verge

vincent | 24 Gener, 2006 20:01

Va morir verge, com una verge de Salvat-Papasseït (aquella que li vindrà llet al pit), sense trepitjar les lloses dels palaus de Justícia, sense haver tingut cap plet judicial amb ningú al llarg de la seva vida. Va morir verge i amb molta mala llet.

Article 16

vincent | 24 Gener, 2006 14:40

Tot lo dia: totes les hores laborals d'avui llegint l'article 16 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Llegint i rellegint aquest article. Ara i adés, desxifrant fins a on podria arribar el seu redactat. Donant-lo a llegir a altres companys de feina per si entenien allò mateix que jo entenia. Ampliant en la fotocopiadora la mida de la pàgina d'aqueix manual de l'editorial Civitas. Ho he deixat córrer, demà serà un altre dia i, tal vegada, no se'm farà tan costerut el seu desxiframent i posterior enteniment. La interpretació de les lleis és una estratègia més psicosomàtica que la interpretació dels somnis.

Queixa borda

vincent | 23 Gener, 2006 14:53

No, no em puc queixar: he esdevingut el secretari de les meves sensacions.

Focus

vincent | 22 Gener, 2006 09:26

Es despullava en silenci i es vestia xiulant-xiulant,

Teatre

vincent | 21 Gener, 2006 08:47

En Pitus Fernàndez reclama que "les institucions haurien de mullar-se més amb el teatre",,, Jo ho no veig tan clar aquesta mullada que proposa el director teatral de La Clota. Si partim del principi que els polítics sempre n'han fet de teatre (o comèdia), convendria que les persones que se sentin encisades o siguin seduïdes per les arts de la Tàlia, idò, es facin d'aquesta secta de la política institucional i tindran tots els mitjans a la seva disposició: escenaris, focus, televisions, ràdios, premsa, i sobretot, la pela llarga de no haver d'invertir cap euro de la teva butxaca,,, Si els bufons i els pallassos arribassin a la sala de màquines del poder o al pont de timó: quant de teatre no ens estalviaríem!

Luis Cañas

vincent | 20 Gener, 2006 12:19

Ahir vaig pujar fins a Longomare a sopar. N'estava convidat. En Mikel estava comunicatiu, tenia xerrera. Vaig pujar amb tres bòtils de Luis Cañas: Reserva 1997: Medalla d'or: Challenge Internacional du Vin: Burdeos 2003, almanco, açò diu l'etiqueta. Na Mar també hi era, i aquesta, la seva presència, havia de ser la sorpresa de la nit, de tota la nit, perquè quan puc els dijous els faig en vetla, no vaig a dormir i faig nit seca. Na Mar s'ha envellit amb mesura: a poc a poquet i sense esvalotar-se, en canvi, el meu envelliment ha estat precoç: quina cosa no hauré fet amb precocitat? En Mikel havia cuinat uns galls de Sant Pere amb patates i cebes as forn, tot farcit amb llet, que el menjar va ser elogiosament finit. Feia temps que no provava uns galls de St. Pere as forn! En Mikel va plegar a dormir. Na Mar va quedar suvora la ximeneia i vam parlar i parlar i parlar, fins que en Luis Cañas també es va donar per acabat, després, una volta acabat el suc de les copes, em va dir amb carinyola als ulls: em sabries dir el motiu del nostre esfondrament?

Discursiva

vincent | 19 Gener, 2006 18:45

Al fosquet de dilluns, tenc entès que Fèlix Pons va fer la seva dissertació al saló Gòtic municipal, i dimarts a fosquet li va tocar la torna a Quico López, al búnker del Cim, tot davant autoritats civils, religioses i militars, i és clar, davant la premsa que és qui se'n fa ressò de la discursiva (sense la premsa la política institucional tindria els dies comptats), no obstant, llegint els periòdics i repassant la premsa fa de mal dir quines coses tractaren els esmentats conferenciants i, sobretot, com digueren les coses: quin missatge deixaren caure damunt l'auditori: hom no voldria haver d'esperar uns quants d'anys per veure transcrits aquests discursos en qualsevol publicació local, crec que els caps de protocols d'ambdues institucions s'haurien d'afanyar en donar còpia als mitjans de comunicació escrita, perquè aquests publicassin íntegres o, en extractes substanciosos, els paràgrafs més eloqüents i el poble, lumpen jornaler, emperò, lector de soca podria discenir la discursiva entelèquia dels conferenciants: ens hauríem perdut els alens de la cosa en viu i en directe, bensenes, tindríem la cívica oportunitat de posar música a la lletra. Altrament, no són discursos el que facin falta sinó inversions creatives, inversions que no contradiguin les iniciatives entre el pol públic i el pol privat. Només un inequívoc i petit consell al personal que organitza els viatges del president Matas, si una altra vegada veniu a l'illa no deixeu de fer hostatge a l'hotelet rural del registrador Quintana i tindreu garantida una ressenya més benevolent. De tot el que he pogut llegir i he pogut veure el que més m'ha plagut són les fotos celludes de Fèlix Pons, que un ha de semblar maleit si vol fer forat,,,

Banderum

vincent | 16 Gener, 2006 11:24

M'han comentat que a Menorca s'ha viscut una petita batalleta de banderes. Per l'edició digital dels periòdics menorquins no n'he pogut treure gaire l'entrellat de la problemàtica, sembla ser que com tota qüestió sentimental (i les banderes, himnes i altres símbols en són part de l'univers dels sentiments), idò, la cosa ha vingut motivada per gelosies i de veure qui és el gall faver en aquest corral de la política institucional. En Mikel de son Pinyol, em comentava ahirdespusir, que la patriòtica menorquina comença i acaba amb la menjada de coco que ha exercit l'esglèsia catòlica durant tants d'anys damunt aquesta illa que, fins i tot, el registrador Quintana s'ha atrevit a dir en el seu blog (sovint el què un diu i escriu en la blogosfera, després, no s'atreveix a dir-ho en paper imprès, aquesta és una positiva virtut d'aquests mitjans cibernètics) que era una illa de primera (suposam que de primera divisió),,, En Mikel de son Pinyol em comentava que s'hauria de motivar la lectura del professor Miquel Barceló: NEGRE I ROIG. ELS CONTEXTOS HISTORIOGRAFICS PER A L'ESTUDI DE LA SOCIETAT ANDALUSINA DE MENORCA I LA SEVA DESTRUCCIO. Que ha sortit publicat en aquest magnífic llibre (17 euros l'exemplar) que es titula: ELS BARRANCS TANCATS. L'ORDRE PAGES AL SUD DE MENORCA EN EPOCA ANDALUSINA. Llegint aquest estudi preliminar del professor Barceló hauríem de saber que el que festetgen la majoria de menorquins en aquesta diada és la destrucció d'una altra cultura, el desballestament d'una diversa civilització (no m'atreviria a dir si millor o pitjor a la nou vinguda, però, sí que amb els seus drets territorials))), potser el personal ideològic del PSM (aquells que porten del calze sagrat de les tradicions) haurien de començar a desmitificar,,,

Mudances

vincent | 14 Gener, 2006 09:27

Potser m'hi hauria de mudar a viure a Sineu. És d'aquells pobles que m'agraden, prò crec que prest-prest, trobaria a faltar la remor de la mar. Recentment, una caterva de palmesans han optat de venir a residir-hi. Entre altres qüestions, perquè el preu dels habitatges no baixa dels ennivolats, i sobretot, que el personal immigrant, vinguts així, en pla caterva, està destrossant les bases mínimes de la convivència, i és clar, un que se sent un poc mallorquí o illenc, s'ha d'espavilar sinó vol ser engolit per aquesta dissort d'haver arribat a 400.000 animetes enregistrades en el padró d'habitants: els serveis públics no estan preparats per aquesta allau de gent, els serveis socials estan sedolls per no poder aplicar programes així com caldria i les identitats insulars, més enllà del mestissatge gradual, estan a punt de perdre tota l'essència d'aquell siau qui sou, o aquell altre: ser qui som; per aquest motiu és tan important d'obligar a què els nou vinguts, si de veritat es volen quedarn, siguin obligats aprendre el nostre idioma (és la mínima voluntat requerida per adaptar-se a un territori) i sinó que apleguin per allà on han vingut: aquí el neodarwinisme idiomàtic hauria de ser aplicat sense concessions i el conseller Fiol, fill d'aquest poble, n'hauria de prendre nota amb un escolanet com en Miquel Melià que té al seu costat. Un dia m'hi hauria de mudar a Sineu,,,

Ses Mamelletes

vincent | 13 Gener, 2006 15:16

Som sortit de dinar de can Rafel Titina, ha estat un dinar lleuger com a mi m'agrada: llegums, ensalada i carn rostida a la planxa, una camamil·la amb anisset. En Met de Son Card s'ha presentat puntual amb una botella de Marqués de Murrieta, comprat a ses Indústries ahir fosquet, a més a més, mos ha ofert un àlbum del recent anecdotari ciutadellenc: mos ha contat que en Felet Felitus, demà dissabte, anirà a pescar a ses Mamelletes per sa farola d'Altrutx, aquestes són les senyes on els serrans fan cruixir el volantí. I durant tot el dinar i part del cafè-copa-i-puro, hem estat discutint on eren ses Mamelletes, quines muntanyes serien les que donaven nom a aquestes senyes de pesquera indòmita, a cinc milles de la costa, que son pare havia après del popular Felitus. Aquí, a Sineu, fa un oratge sense moure's; és un oratge que tranquil:litza els nervis i embruta de parsimònia l'instint. Hom hi ha de fer temps en un lloc perquè, a través dels peus, li vagi pujant l'electricitat de la terra i les fesomies dels vianants es vagi retenint en la nineta dels ulls, i així de cop, una vegada esdevinguda la memòria visual, l'esguard bellumer esdevingui una mirada,,,
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb