Nirvis
vincent | 05 Gener, 2006 15:41
Tot esperant l'arribada dels Reis d'Orient. Tot són nirvis. Carabó negre, segur que sí que m'enduran,,, Els reis varen ser una de les primeres decepcions en el lapsus de la infantesa. Una d'aquelles decepcions que fan call, i alhora, et fan madurar. Cada any, escrivia una carta, i demanava una escopeta de perdigons, d'aquelles que eren exposades al mostrador de ca n'Amans, al carrer de ses Cadufes. No. Mai no me la dugueren, a l'escopeta. Mon pare sempre em recordava que havia de millorar la cal·ligrafia. Que els reis havien d'entendre la meva lletra si volia que l'encertessin. Jo sospitava que les cartes no arribaven mai a destí. La mala lletra no ha millorat, però, no em puc queixar de l'armeria. En aquest sentit sempre he estat al costat de William Burroughs: allò que no pots seduir, fes-ho de conquerir,,,