Luis Cañas
vincent | 20 Gener, 2006 13:19
Ahir vaig pujar fins a Longomare a sopar. N'estava convidat. En Mikel estava comunicatiu, tenia xerrera. Vaig pujar amb tres bòtils de Luis Cañas: Reserva 1997: Medalla d'or: Challenge Internacional du Vin: Burdeos 2003, almanco, açò diu l'etiqueta. Na Mar també hi era, i aquesta, la seva presència, havia de ser la sorpresa de la nit, de tota la nit, perquè quan puc els dijous els faig en vetla, no vaig a dormir i faig nit seca. Na Mar s'ha envellit amb mesura: a poc a poquet i sense esvalotar-se, en canvi, el meu envelliment ha estat precoç: quina cosa no hauré fet amb precocitat? En Mikel havia cuinat uns galls de Sant Pere amb patates i cebes as forn, tot farcit amb llet, que el menjar va ser elogiosament finit. Feia temps que no provava uns galls de St. Pere as forn! En Mikel va plegar a dormir. Na Mar va quedar suvora la ximeneia i vam parlar i parlar i parlar, fins que en Luis Cañas també es va donar per acabat, després, una volta acabat el suc de les copes, em va dir amb carinyola als ulls: em sabries dir el motiu del nostre esfondrament?