Pluja de terra

Ball des Cascarros

vincent | 28 Febrer, 2006 14:07

Temps era temps. Quan Ciutadella no era aquesta postmodernitat, sense haver passat pel sedàs de la modernitat. Idò, avui era un dia assenyalat del calendari: bereneta de sobrassada as caliu, crespellets del Forn del Ranxo, vi de Priorat garrafal i cap el Bambú s'has dit: enterrament de la Sardina. Hom escoltava el testament en gloses de Jeroni Marquès i Bep Portella, tot i que circulaven com anònimes. Al Ball des Cascarros li podies fer la clenxa a la clespa den Quico Pinxa, o bé deixar-li un ull blec a Pau Faner, o veure com en Let Xeriques feia una entrada triomfal, amb el seu Seat 600 color verd, al teatre des Born. Avui Ciutadella era rupestre i primitiva. Avui no hi havia lliçons de fora que ens fessin doblegar l'esperit. Avui tot era més agressiu, i alhora, més autèntic! Segurament que ens hem anat mahonitzant més, la cosa ha quedat més mariconitzada i hom ja balla la baldufa d'allò que se'n diu políticament correcte. Els costums es difuminen en el compàs del temps i un ja no sap quina cosa era millor: si aquell trogoditisme d'aquell antany recent o açò altre que et deixa amb un pam de nas d'indiferència. Jo preferia quedar madur, amb els nussos dels dits de les mans croixits, de fotre cascarrons, mentre el guitarró den Quelet, deixava anar els acords del bolero: QUE CAIGUE LA LUNA!

Informe Lekuona

vincent | 27 Febrer, 2006 16:52

Aquests dies darrers he deixat damunt la tauleta de nit, pendents de lectura, dues novetats editorials que m'havia proposat de llegir, amb voluntat de fer país: SORRA A LES SABATES de Joan Pons i ELS NIKOLAIDIS de JM Quintana, emperò, la meva curiositat literària ha partit cap a una altra cantó, volia llegir íntegrament l'Informe Lekuona que al CIMe només li va suposar una despesa de 12.000 euros, només n'he pogut llegir fragments d'aquest informe; trossos que unes mans amigues m'han fet arribar. I jo em deman: no hi hauria ningú del PP (ja que els altres partits no ho faran) disposat a penjar-lo a la xarxa d'internet aquest informe i tots tindríem l'oportunitat de llegir aquesta novetat editorial tan ben retribuida, i llavors, amb coneixement de causa, podríem evaquar la nostra crítica. Sembla que l'Informe Lekuona és d'aquelles coses que ara abunden en la biblioteca dels encàrrecs: informes plagats de refregits d'altres informes i sargits d'intertextualitats (per evitar el plagi capciós), tot s'ha de dir, que a vegades, aquesta mena de liteteratura intertextual suposa una feinada perquè hom ha de fer seu allò altre que no ho és, i per aquest motiu, ha de suavitzar la prosa que no és escaient en el context o bé ha de pujar el to d'alguns paràgrafs perquè la cosa tengui la volguda consistència literària del voler dir sense dir o a la inversa, mai se sap. El que sí sabem que aquest cop, els atrevits del PP en el CIMe ens han mostrat la cara més lletja de la presidenta Barceló i quan passen aquestes cosetes hom no sap si són una excepció del comportament polític o bé només és allò que sura de l'iceberg, és clar, que el temps ho dirà. Mentrestant, deixam de llegir aquella literatura nostrada atès que les novetats del dia a dia s'imposen damunt el caramull de llibres de la tauleta de nit.

Matutes

vincent | 25 Febrer, 2006 17:50

En Matutes (i el seu clan econòmico-financer, sempre s'han entès molt bé amb el Psoe-central, com el clan March) serà el que serà, prô, evita repel:lències no consentides i Eivissa, deixa de ser baleàrica en el joc del rol polític. Aquest tipus de personatges i les seves fortunes, esdevenen dics de contenció contra els dictats exteriors (i malgrat, fan desastres considerables en el medi ambient) són afortunadament lleials amb la seva gent, amb invertir la seva riquesa en els seu rodal, etc,))). A Menorca hi manquen aquests tipus de personatges que marquin les diferències interinsulars, dissortadament anam de remolc de les pressions externes (i ja no parlem de les inversions))). A Menorca ha perdut molt de pes polític (potser mai no n'ha tingut del tot). A Menorca, quan un menorquí arriba a director d'hotel o a director d'una sucursal bancària, sembla que hem tocat sostre! A Menorca, posats a tenir, no tenim ni Bisbe menorquí, ni Delegat de Govern menorquí, ni Comandant Militar menorquí, ni Jutges menorquins! Som la colònia més espoliada de l'imperi en quant a càrrecs representatius i del poder fàctic. Açò sí, tenim un equip de bàsquet que juga a primera divisió; cosa és cosa. Els menorquins i menorquines que conec fan de jardiners i emblanquinadors d'apartaments, o dessadores i personal servei de manteniment d'hotel, feines sense càrrec de responsabilitat. El menorquí i el seu món laboral és la cosa on les servituds són impressionants i condicionen tots els altres factors de la convivència, bensenes, el Conseller del Treball és mercadalenc. No te fot!

Carnaval a Ciutat

vincent | 24 Febrer, 2006 09:17

Mai no he viscut un carnaval a Ciutat. No he tingut aquesta oportunitat i m'hauré d'espavilar: llegir l'agenda dels periòdics o consultar la programació establerta. Qualque cosa pillaré. Mentrestant, estic atent dels actes que s'han de fer a fora vila; tenc notícia que el glosador ciutadellenc Esteve Barceló s'ha embarcat en una tourné d'un mes per terres mallorquines, i m'agradaria escoltar-lo en directe, compartint escenari amb altres glosadors mallorquins, fa temps en Joan Planici em va causar molt bona impressió. N'Esteve Barceló té acudits i pelmons, i sobretot, una veu tremolosa que fa que el seu glosat tengui quelcom de transgressor, supòs que haurà duit sa garrossa i sa boina i sa pipa, per acabar el retrat. Estic atent a la programació cultural que aquests dies s'ha de fer a Muro, sa Pobla, etc., i poder enganxar un glosat amb la seva presència. Es Verderol és tot un crac i vull veure com se'n surt amb els poetes d'aquesta terra.

23-F

vincent | 23 Febrer, 2006 15:02

No hi ha dret; avui hauria de ser festiu. I recordar-nos que una democràcia és quelcom més que tenir una constitució o un o altre estatut. Idò sí, dia festiu i paga doble com el 18 de juliol. I és que els sindicats ja formen part de la conxorxa del sistema.

Agenda groga

vincent | 21 Febrer, 2006 19:18

Estic per sortir de l'oficina, estic esperant una trucada que em confirmi unes dades: açò dels incendis i les assegurances és un mal rotllo (dels informes dels bombers i de la policia n'hi ha per rifar-se'n), preferesc llegir la pàgina de les esqueles dels periòdics per si surt el nom d'algun afortunat que sigui client de l'oficina corsària. Açò de pagar indemnizacions per la mort d'altri té els seus contrapunts: per una part la tristesa en el rostre o en l'expressió corporal, per altra banda, allò sexy que procuren els diners no suats,,,

Debat

vincent | 20 Febrer, 2006 11:11

Divendres passat va tenir lloc el debat sobre el futur del port de Ciutadella. No hi vaig anar, i per tant, no en puc fer la crònica que m'interessaria. He llegit la premsa sobre aquest acte. He escoltat diverses versions de persones que hi varen assistir, emperò, no puc edificar una crònica versemblant, perquè allò que no visc en pròpia carn, em deixa indiferent. No obstant açò, una cosa que em va cridar l'atenció és que els representants de la línia del no ampliació del port, partidaris del no al dic d'abrigament (per altra banda, a criteri meu, necessari i forçós))), idò, no hi havia cap ciutadellenc a la taula rodona: MIQUEL CAMPS i MARC PONS foren els encarregats de dur la veu en contra del projecte, persones molt respectables, com qualsevol altra que visqui i deixi viure, emperò, que estan deslocalitzades. Jo em pensava que sortiria en Bep Calepo a donar la cara o qualsevol altre que hagués estat, allà davall ses Voltes, replegant firmes en contra del projecte i a favor de la plataforma del JO DIC NO. Quan han de venir de fora a dir-nos el què hem de fer, el què hem de projectar, el què hem de menjar a ca nostra, idò, és una mostra de botó que les coses no van com haurien d'anar o potser s'ha implantat la covardia del diàleg. No ho sé. Mentrestant, els organitzadors del cotarro portuari estaven eufòrics, feia temps que al Bambú no es veia lluna plena com aquella.

Agenda groga

vincent | 18 Febrer, 2006 09:00

Totes les seves activitats socials tenien una finalitat lucrativa.

Pàgina 86

vincent | 17 Febrer, 2006 14:50

En la pàgina 86 del diari el Mundo d'avui s'hi reprodueix un article d'UMBERTO ECO: POR JUPITER, ¿QUE ESTA PASANDO AQUI?, sobre el conflicte de les vinyetes i la sensibilitat dels seguidors de l'islam que aquests darrers dies ha fet córrer tinta, a més a més, de tinta ha fet vessar sang i quan la tinta és de sang, malament anam. Umberto Eco té el do de l'originalitat i sap entendre el conflicte des de les arrels, agafant el toro per les banyes d'aquest afer des d'un suggeriment de Roberto Calasso. Aquesta mena d'articles reposats fan de bon llegir i t'orienten en l'opinió de les coses, t'orienten en la versió de les casualitats,,, Quina llàstima que els articles d'aquests dos escriptors italians no siguin més reproduïts en la premsa del país! Tots hi sortiríem guanyant. Sobre la tolerància hi queda molt de fil per tòrcer. Aquella cultura que no sap fer-ne befa d'ella mateixa potser tengui els dies comptats i aquesta cursa cap a la finitud no ens ha de fer tenir ànsia. Els límits de la llibertat d'expressió són aquelles monjoies que colinden amb la mateixa llibertat, no h'hi ha d'altres, de límits. En aquest afer els estats europeus s'havien de tancar en banda i sortir a defensar al president de Dinamarca, perquè s'hi estava jugant quelcom més que la interpretació d'uns dibuixos.

Agenda groga

vincent | 17 Febrer, 2006 09:06

N'hi ha que s'escandalitzen per aquestes notícies que recentment estan surant sobre les tortures i la guerra. Les guerres són així,,, De què s'estranyen? Qualcú ha de trepitjar el sauló i fer la feina bruta! En una guerra l'únic eslògan pragmàtic és aquell que diu: mata abans que no et matin! I ara vindran senyors de coll blanc a fer-nos l'esceneografia de la hipocresia i quedaran com a senyors, perquè seran dites paraules de condemna, paraules d'indignació brollaran pels vuit vents del món, paraules, només paraules, perquè en la seva profunda convicció saben que per mantenir el seu statu quo alguns soldats desgraciats han de fer la guerra i en les guerres ja se sap que les bales no tenen amo i que el codi del guerrer és sentir-se superior (almanco poder creure's) a l'enemic imaginari, emperò, que qualque dia ens fa una visita de cos present. Els altres protocols de comportament són de dubtosa aplicació: hom voldria guerres netes i higièniques com aquestes que surten a la pantalla de la Play Station. El més fotut de tot aquest merder és que qui són castigats són els soldats que poden enxampar en la identificacií videogràfia, bensenes, els comandaments, aquells que porten galons no són empaperats. Així són les guerres: de fang i fetge. Deixem que els benpensants o bonvivants hi posin la cirereta literària,,,

Es bens a bordo i l'argent farà tup

vincent | 16 Febrer, 2006 14:39

ES BENS A BORDO I L'ARGENT FARA TUP. Conten que el vell Carretero, el patriarca de la nissaga, quan hi havia poca feina a l'illa, contractava jornalers perquè anassin a cercar bruc i poder fer-ne garneres (aquelles garneres de bruc que tan necessàries eren per garnar les eres o les solls))), idò així, va replegar tantes garneres de bruc que va noliar un barco tot ben carregat i les va dur a vendre a Alger, on varen tenir una bona acollida entre els descendents de l'illa i altre personal de les rodalies. A l'hora del retorn, el patró del barco li va fer saber al senyor Carretero que era una llàstima haver de tornar en buit, quelcom podien embarcar i així aprofitar el viatge de tornada. Va encarregar al patró que carregassin el plailebot de bens, emperò, l'estimador del bestiar volia els doblers i res més (era un moro que sabia francès))), quan el vell Carretero va enviar el famós telegrama al patró: es bens a bordo i l'argent farà tup! Just ahir, encara vaig sentir la dita, quan un client encarregava quissones a una peixetera. Sobretot tinguem els bens a bordo, que a hores d'ara, no sabem si serà l'Ibatur, la Fundació de Turisme o qui altre aquell que abonarà perquè l'argent faci tup!

En Tutzó i la finestreta

vincent | 14 Febrer, 2006 16:16

El senyor Tutzó, el president de la cosa Turística que remena més doblers en la promoció del turisme a Menorca, ha dit a les associacions culturals que s'han equivocat de finestreta. Que vagin a reclamar a altres institucions si la pasta que arribava de l'Ibatur ara s'ha evaporat. Assumpta Vinent ha donat a entendre que la cosa encara té possibilitats d'arreglar-se, que trobaran qualque manera de resoldre el finançament de les activitats culturals que es portaven a terme amb ingressos directes (subvencions a fons perdut) de les conselleries o instituts pertanyents a l'administració pública. No sé si en traurem la neta de tot plegat. En aquest afer el que sempre m'ha interessat saber és allò intransitiu dels fets, és a dir, sinó hi hagués la pasta de l'administració pública darrere aquests festivals, concerts, conferències, cursets i altres avinteneses culturals, idò, veritablement, es farien realitat palpable o bé, posats a especular més a la superfície: sense turisme no hi hauria cultura elitista (d'una certa o indòmita categoria), potser, sense les subvencions la cultura tornaria a ser una cosa més autòctona i més autàrtica (el folklore prendria una nova revifalla: no escoltaríem concerts de flauta de Jean-Pierre Rampal, emperò, podríem sentir el so esquerdat del guitarró de l'Amo de Son Pinyol, que és el meu amic Quelet! El senyor Tutzó ha insinuat que aquestes coses culturals no van amb la promoció turística, que la seva entitat és per finançar aquelles temptacions inconfessables com anar de putes al cabaret Rasputin (i que consti que els polítics que, per a mi cotitzen de debò, són aquells que van a les cases de barrets i no emprenyen tot lo dia!) Al senyor Tutzó se li ha de reconèixer que s'ha mogut pel turisme, sobretot, per aquells apartaments de Son Bou que es trobaven en una zona protegida i que, de qualque manera, havien de fer una osca en la planimetria en els documents urbanístics de protecció. Bo faríem!

Calamars

vincent | 12 Febrer, 2006 18:06

Aquests capvespres encalmats són ideals per anar a pescar calamars. Arribar fins a Baixamar. Entrar al Tritón a fer un glec: unes herbes amb gel. Després, t'embarques amb na Darling i ja som partit cap a la badia. Si el fosquet refresca molt millor, senyal que hi haurà captures. Te'n vas just aquí davant, amolles la fluixa i vas fent intents, fins que sents el pes de quelcom, cal ser decidit així com vas pujant el fil que l'art de la fluixa és qüestió de tenir un pols tensat i de nervi acursat. A la Plaça són venuts a 24 euros/quilo. Potser sortiria més barat anar-los a comprar, emperò, la litúrgia és la litúrgia (també té un preu imponderable). Cap fosquet has fet llarg: tres, quatre, cinc, sis, set, vuit i prou. Fets a la planxa o plens de picadillo as forn són d'una suprema cuina. Alguns altres prefereixen cuinar-los a la romana o amb gavardina. Heu provat mai els calamars amb gavardina? És clar que els calamars són famosos per la seva tinta que, d'una manera defensiva, van tirant quan es veuen apretats. Els calamars sense tinta tenen els dies comptats. L'estratègia de la sospita fa que el camí de la vida tenguin molts de revolts i que el trànsit no sigui lineal. Anau a pescar calamars i tindreu la mesura del valor de les coses.

Yvonne

vincent | 10 Febrer, 2006 19:18

Tenia visc als llavis.

Divendres

vincent | 10 Febrer, 2006 11:57

Be, fogassa i no segar. Aquest era el lema de qualsevol missatge espavilat. Ara els divendres tenen el vesc de les vivències. Ara els divendres són idelas per anar apuntant frases en l'agenda groga que Yvonne et va regalar.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb