Pluja de terra

Aquest quadern que va escriure Cioran de la seva estada eivissenca (31 de juliol al 25 d'agost del 1966) té quelcom de màgia pròpia, quelcom que li dóna un enlluernament i t'ofereix una relectura tonificada; són reflexions al vol, un dietari en estat d'esborrany i on s'hi pot trobar aquella prosa verinosa: Cuando un filósofo habla del lenguaje,no lo leo: cuando es un escritor, tiro su libro. En Francia, puede decirse que todo hombre que escribe está fascinado y paralizado por este problema.No es lo que pensáis sobre el lenguaje lo que me interesa, sino el uso que hacéis de él, vuestro lenguaje propio (el instrumento y no la reflexión sobre el instrumento). Cioran açò ho datava dia 10.8.1966,i encara podem navegar,,,

Quan van nomenar president de Sa Nostra a Llorenç Huguet Rotger em vaig com estranyar:una sorpresa instantània com aquelles fotografies polaroids. Després vaig pensar que era un menorquí de Ferreries, emperò un poc aigualit (vull dir que no exercia un menorquinisme militant de socarrel), després, també vaig pensar que tal vegada era una jugada estratègica d'aquells que, passi el que passi, sempre hi són remenant les cireres de la panera i que la seva elecció era més aviat un compromís elemental per sortir-se'n d'una crisi de credibilitat que l'entitat bancària estava travessant, així idò, elegint un president que era rector de la Universitat, i a més a més, germà de l'incombustible Joan Huguet que ha fet tots els papers de l'auca en la política balear,i que de rebot, no estava suposadament contaminat per les famílies mallorquines ni clans mallorquins: era l'home ideal per ser emprat com un kleenex, com així ha succeït. El que no acab d'entendre de tot aquest merder emmerdant és com una persona de la categoria de Llorenç Huguet ha volgut seguir en aquest món de les finances. Hauria d'haver plegat i fer-los una botifarra de pagès a aquests mallorquinots que no en tenen prou d'haver destrossat la seva illa i que ara proven, i van provant, de destrossar a ca altri,perquè tenen un govern que no governa i un president Matas que cada dia és més sord,i que per entendre l'oralitat dels missatges ha de llegir els llavis de qui parla,,, A Llorenç Huguet li han cercat les puces amb açò de les dietes i de les minutes del càrrec, emperò, hi ha un problema de fons que no s'ha ventilat i que s'hauria d'exposar als contribuients de les caixes d'estalvis. El missatge financer ha baratat: anam a especular que sino ho feim noltros, ho faran els altres,,,

Després del partit entre Real Madrid i Espanyol, em vaig fumar un mai totsolet. Quan Zidane té el seu dia, tot va bé i és que ossos vells fan bon brou. Em mirava el televisor, però tenia el pensament en el teatre Principal, on es representava Mestres Antics de l'admirat Thomas Bernhard: la seva obra sense concessions, la seva prosa sense paràgrafs i sense punts i aparts, és de les coses que m'hagin arribat. Bernhard és un musicòleg que en tost d'escriure partitures i notes musicals, fa una prosa densa i d'una consistència poques vegades mai vista. Zidane torna a jugar, torna a estar motivat i d'aquest gest en Zizou n'estarà joiosament content.

Al balancí del fal·lus s'hi engronxava el vertigen d'un esborrany,

Estic a punt de partir de l'oficina. Ja no hi som a temps d'agafar un avió cap a sa Roqueta(i a l'illa sino hi vaig amb temps, amb prou temps per especular,preferesc deixar-ho córrer,quan som allà, voldria ser aquí))). Em quedaré aquest capdesetmana a Palma. Escoltaré exclusivament Lou Reed i aniré a pescar vivències per les aceres salvatges de la vida. Encara em queda molta Palma per conèixer i trepitjar. Avui ha estat la Candalera sinó ho fa davant,ho fa darrere (suposam que el fred). Un company de l'oficina se m'ha ofert a fer de guia i m'ha picat l'ullet quan m'ha dit: per la Candalera qui no clava per davant, és clavat per darrera,,, Després de sopar em repassaré aquesta guia de Ciutat que va escriure per encàrrec de Destino, Valentí Puig. Hi trobaré el que cerc,,, .0000000000000000000.000000000000000000000000000000

Jo sabia aquella dita que diu: pa dur me'n podeu dur que pa moll m'embussa es coll,,, Idò així, ahir fosquet vaig veure un Toni que feia setmanes que no judicava,i parlant-parlant, vam parlar de coses del camp perquè sap que m'interessa la cosa, quan li vaig donar els molts d'anys en retard, em va contestar: jo som Toni de Pa Dur no des Porquet! I em va comentar que, en la nostra gent del camp, Sant Antoni de Pàdua (13 de juny) és conegut com Sant Antoni des Pa Dur. I m'he quedat amb les ganes de contrastar la notícia amb altres coneguts que miren més prim aquestes coses de les nostres saons.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

«	Febrer 2006					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28

• Socialisme financer
• Mèrits
• 3-9-2008
• Quan et poses la màscara no pots mentir
• Aiguarròs
• Serpent d'estiu
• Horitzó
• Josep M. Quintana o la il·lustració profilàctica
• maig 2008
• Petit equívoc

• General [329]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom