Pluja de terra

Pàgina 86

vincent | 17 Febrer, 2006 15:50

En la pàgina 86 del diari el Mundo d'avui s'hi reprodueix un article d'UMBERTO ECO: POR JUPITER, ¿QUE ESTA PASANDO AQUI?, sobre el conflicte de les vinyetes i la sensibilitat dels seguidors de l'islam que aquests darrers dies ha fet córrer tinta, a més a més, de tinta ha fet vessar sang i quan la tinta és de sang, malament anam. Umberto Eco té el do de l'originalitat i sap entendre el conflicte des de les arrels, agafant el toro per les banyes d'aquest afer des d'un suggeriment de Roberto Calasso. Aquesta mena d'articles reposats fan de bon llegir i t'orienten en l'opinió de les coses, t'orienten en la versió de les casualitats,,, Quina llàstima que els articles d'aquests dos escriptors italians no siguin més reproduïts en la premsa del país! Tots hi sortiríem guanyant. Sobre la tolerància hi queda molt de fil per tòrcer. Aquella cultura que no sap fer-ne befa d'ella mateixa potser tengui els dies comptats i aquesta cursa cap a la finitud no ens ha de fer tenir ànsia. Els límits de la llibertat d'expressió són aquelles monjoies que colinden amb la mateixa llibertat, no h'hi ha d'altres, de límits. En aquest afer els estats europeus s'havien de tancar en banda i sortir a defensar al president de Dinamarca, perquè s'hi estava jugant quelcom més que la interpretació d'uns dibuixos.

Agenda groga

vincent | 17 Febrer, 2006 10:06

N'hi ha que s'escandalitzen per aquestes notícies que recentment estan surant sobre les tortures i la guerra. Les guerres són així,,, De què s'estranyen? Qualcú ha de trepitjar el sauló i fer la feina bruta! En una guerra l'únic eslògan pragmàtic és aquell que diu: mata abans que no et matin! I ara vindran senyors de coll blanc a fer-nos l'esceneografia de la hipocresia i quedaran com a senyors, perquè seran dites paraules de condemna, paraules d'indignació brollaran pels vuit vents del món, paraules, només paraules, perquè en la seva profunda convicció saben que per mantenir el seu statu quo alguns soldats desgraciats han de fer la guerra i en les guerres ja se sap que les bales no tenen amo i que el codi del guerrer és sentir-se superior (almanco poder creure's) a l'enemic imaginari, emperò, que qualque dia ens fa una visita de cos present. Els altres protocols de comportament són de dubtosa aplicació: hom voldria guerres netes i higièniques com aquestes que surten a la pantalla de la Play Station. El més fotut de tot aquest merder és que qui són castigats són els soldats que poden enxampar en la identificacií videogràfia, bensenes, els comandaments, aquells que porten galons no són empaperats. Així són les guerres: de fang i fetge. Deixem que els benpensants o bonvivants hi posin la cirereta literària,,,
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb