Pluja de terra

Ball des Cascarros

vincent | 28 Febrer, 2006 15:07

Temps era temps. Quan Ciutadella no era aquesta postmodernitat, sense haver passat pel sedàs de la modernitat. Idò, avui era un dia assenyalat del calendari: bereneta de sobrassada as caliu, crespellets del Forn del Ranxo, vi de Priorat garrafal i cap el Bambú s'has dit: enterrament de la Sardina. Hom escoltava el testament en gloses de Jeroni Marquès i Bep Portella, tot i que circulaven com anònimes. Al Ball des Cascarros li podies fer la clenxa a la clespa den Quico Pinxa, o bé deixar-li un ull blec a Pau Faner, o veure com en Let Xeriques feia una entrada triomfal, amb el seu Seat 600 color verd, al teatre des Born. Avui Ciutadella era rupestre i primitiva. Avui no hi havia lliçons de fora que ens fessin doblegar l'esperit. Avui tot era més agressiu, i alhora, més autèntic! Segurament que ens hem anat mahonitzant més, la cosa ha quedat més mariconitzada i hom ja balla la baldufa d'allò que se'n diu políticament correcte. Els costums es difuminen en el compàs del temps i un ja no sap quina cosa era millor: si aquell trogoditisme d'aquell antany recent o açò altre que et deixa amb un pam de nas d'indiferència. Jo preferia quedar madur, amb els nussos dels dits de les mans croixits, de fotre cascarrons, mentre el guitarró den Quelet, deixava anar els acords del bolero: QUE CAIGUE LA LUNA!
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb