Aniversari
vincent | 11 Març, 2006 10:19
Avui farà dos anys de l'atemptat a Madrid i un calaportal de dubtes i sospites encara planeja sobre els fets que varen segar la vida a 192 persones. No sembla que la instrucció del jutje del Olmo sigui modèlica, sobretot, si ha anat a remolc de les variables policials i imponderables polítiques. Un sol home no podia dur la instrucció judicial d'aquest complicat cas, no per la seva incompetència sinó per la mateixa dificultosa complicació d'allò que s'havia d'investigar, d'allò que s'havia de saber i no donar a conèixer. No ha transcendit que hi hagi ningú del Cni com imputat en el llegalls judicials, quan haurien de ser els primers imputats: si hom paga a uns serveis secrets és perquè evitin aquesta mena de desastres no pas perquè sigui els seus mateixos confidents qui organitzin i promoguin aquesta orgia de sang. Aquests darrers dies Fernando Múgica ha donat a conèixer una sèrie de sospites sobre les furgonetes i les seves aparacions i desaparacions que donen molt què pensar, a més a més, del rastre que els explosius varen seguir. Que la pel:lícula potser no tengui el guió que ha escrit el jutge del Olmo és una vera possibilitat, emperò, aquí hi ha gent que sap molt i ha callat encara més: l'anteior director del Cni, Jorge Descallar, hauria d'haver estat un imputat en la trama i potser només així sabríem allò que de cap manera es vol ventilar: hi ha crims que no són evitats i, llavors, cal saber-ne els motius, els veritables motius d'aqueixa imponderància.