Mimetisme a Son Xarigot
vincent | 22 Abril, 2006 09:45
Sineu. Divendres. Capvespre. Quin capvespre més ben aprofitat. Vaig conèixer el carrer des Vent de Sineu. Un capvespre tranquil·lot. Estones mossegades amb l'aspra vitalitat d'un somriure amic. Vam seure a la terrassa de Can Castell i vam veure venir les figures i els paisatges corporals. Quan vaig demanar el cas de Martina Gelabert i em varen explicar com havia anat el pas, just semblava un ciri trencat de setmana santa, tot engròs per un desfalc de 50.000 euros i escaig, de bon de matí, aquest poble es va veure assetjat per policia armada i la guàrdia civil com no es recordava pas, just semblava que anaven a la caça i captura d'un peixot de la màfia, i tenien acorrlat tot son Xarigot. I és que el personal de la instrucció judicial havien vist la tele i no volien quedar-se curts amb allò que havien vist que passava a Marbella, aquesta cosa espectacular entost de donar credibilitat només provoca que la gent de pau es miri l'escenografia de l'espectable amb una sorneguera indiferència, amb un pessic de sal cínica i amb un pensament de pebre escèptic. Mentrestant, totes aquelles estones que vaig fer assegut a la terrassa de can Castell, em varen omplir la civadera d'esperança aspra, emperò, esperança. Com quan el vent terrer travessa indòmit el carrer des Vent.