Pluja de terra

Eslògan

vincent | 22 Maig, 2006 13:21

Ara, aquests darrers dies, sembla que l'eslògan del PSC per deixondir al personal de Catalunya perquè vagi a votar a favor de l'Estatut no és políticament correcte a criteri del PP, fins i tot, aquest partit la presentat una batalla judicial (no crec pas que els jutges siguin tant il·lusos de voler entrar en matèria), el que sí és cert és que el PP s'ha passat una temporada evangelitzant contra l'Estatut arreu de tota la geografia de Spain, replegant firmes i més firmes, jugant amb l'audàcia de la ignorància profunda de la bona gent del país, jugant amb foc (i ja se sap que els atrevits se cremen els dits, i si s'és temós se'n crema dos))), idò, ara, no han fet altra cosa, els ideòlegs de la campanya electoral de tornar-lis la medicina, altrament, aquest lema talvegada no desdiu gaire, perquè s'han de tenir en compte els antecedents haguts i els precedents ocorreguts, per obtenir una dimensió sense biaxos del missatge polític, perquè la política va més enllà d'un missatge subliminal, més enllà de la venda d'un producte comercial; el missatge polític ha de representar i, alhora, transmetre via transferència empàtica l'empreny contra l'adversari. No tenc res contra aquest lema que s'ha fet servir aquests darrers dies, el que sí realment em rebel·la és que s'hagi de votar un Estatut cepillat pel congrès de Diputats Espanyol, quan sembla que el que políticament s'hauria de votar és aquell Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya, hauria de ser aquell text el corpus jurídic legítim que hauria de contraure la capacitat jurídica del vot de cadascun dels vots d'aquells ciutadanys de Catalunya. El que es proposa ara és senzillament donar legitimat als ribots que l'han anat aplanant, deixant un estol de reganyols i de frustracions de serradís,,,

Las Kepchup

vincent | 21 Maig, 2006 14:30

Las Kepchup ens van fallar, com no podia ser d'altra manera. Spain va quedar bastant endarrerida en el festival d'Eurovisió. Tot sembla que és un joc de geopolítica i de subtileses disperses, que una volta confluents, fan que una cançó sigui més que no una altra cançó. Jo, que no em cauran els anells per reconèixer-ho, vaig escoltar el festival des del televisor de Can Mikel de son Pinyol, i tenia una cançó preferida, a criteri meu, una de les millors que es presentaven en el concurs: EVERY SONG IS A CRY FOR LOVE de BRIAN KENNEDY, en representació del país d'Irlanda. No en vaig escoltar cap altra que, de les vint-i-quatre que es concursaven que tinguessin la qualitat lírica i que la interpretació melòdica fos colpidora com aquesta, emperò, què hi hem de fer? Les coses venen així i s'han d'aceptar els resultats dels vots. No sempre guanya lo millor. Aquest cap li ha tocat la sort a Finlàndia. Que ja li va bé, prou bé. Sobretot, s'ha premiat al victimisme d'un país que havia rebutjar fer d'espònsor a aqueix grup tan atribulat, i també, s'haurà tingut en compte l'aire carnavalesc dels intèrprets. No obstant, jo, caparrut amb els meus gustos musicals, em qued amb la cançó de BRIAN KENNEDY, aquest cantant que ha gravat amb VAN MORRISON i BOB DYLAN, fent les dobles veus o el contralt melòdic en diverses interpretacions. Apunteu-vos en nom d'aquest autor! I las Kepchup que vagin a la Bodegilla a animar el cotarro de can Zapatero.

Incertesa

vincent | 17 Maig, 2006 13:26

No ho sé cert. Les fonts franceses brollen en contradictòries versions, emperò, sembla que avui vespre a París es decidirà si Joan Laporta es presenta com a president de la Generalitat de Catalunya en les properes eleccions; en Zapatero li farà l'oferta de substituir en Maragall, abans no comenci el partit de la final entre el Barça i l'Arsenal. Tot és possible. El que sí hem arribat a saber és que l'oferta (la qual va ser acomplida))) entre Zapatero i Artur Mas/Duran i Lleida, perquè donassin suport al nou Estatut cepillat, va ser la promesa de què la Fiscalia Anticorrupció no investigaria les comissions i percentatges de l'administració pública de la Generalitat en concessions, subcontractacions, etc., durant les legislatures de Jordi Pujol. Aquest va ser el pacte. A Joan Saura li hauria de caure la cara de vergonya! Bono, avui vespre sabrem, entre bimbolles de xampany amarg, si en Laporta dóna el seu consentiment de gosar gestionar un estatut cepillat.

Totes mos ponen

vincent | 15 Maig, 2006 13:18

Sembla que sí. A Menorca totes mos ponen: el Patrícia-volei i el Llanera-Menorca han aconseguit els seus objectius esportius de la temporada, és a dir, que un altre any l'esport base, aquell esport fet sense afanys de lucre, per estimular al jovent i altres bestieses colossals que ens solen encolomar, idò, aquest tipus d'esport haurà d'esperar a què aquests equips vagin baixant de categoria, perquè la pasta gansa de les subvencions i altres hemorràgines dinerals aniran a tapar els seus forats del pressupost (que són gestionats en la més fonda de les obscuritats possibles, quan amb la injecció de despesa pública que implica haurien de ser totalment públics, totalment a l'abast de qualsevol consulta dels ciutadans, etc,etc,), açò só, hem pogut veure als polítics de tots els colors de l'espectre ideològic, donar-se un bany de multituds i ensabonar la imatge de la pervivència dels gestos compartits. Tal vegada sí que aquests tipus d'equips siguin una expressió de la nostra identitat i jo no me n'adoni dels fets i dels contrets. Tal vegada sí que aquest esport d'estigma elitista sigui una forma d'estimular passions i reproduir somnis en la mediocritat quotidianada, que de cada dia, et fa tenir passions inconegudes. Vés a saber, ara! A Menorca totes mos ponen, emperò, em sap greu per l'esport base.

Freedom for Martina Gelabert

vincent | 14 Maig, 2006 08:31

Fa unes setmanes que varen empresonar a Martina Gelabert. No sé com s'havia apropiat de 50.000 euros de la recaptació municipal de Sineu. Indiscutiblement que haurà d'enfrontar-se a la llei i a l'administració de justícia espanyola, no obstant, mantenir en la presó a aquesta persona no crec pas que resolgui el desfalc; sembla que el que s'hauria de fer és que restituís l'import mangat, i alhora, esperar que surti el plet per afrontar les responsabilitats que s'escaiguin. Ara bé, mantenir sense llibertat a una persona per pur escarment és l'entelèquia de l'exercici d'una justícia sàdica, que només vol castigar sense haver de corregir. La presó provisional hauria de ser decretada en casos de delictes de sang o quan hi ha possibilitats de destrucció de proves, alternatives de fugir, i altres avinenteneses extremes com es donen en el narcotràfic. Si hom retenen a Gelabert per un indesxifrable caprici, quan tota la maquinària administrativa de control i d'intervenció va fallar a l'Ajuntament de Sineu, idò, si és per aquests motius inexcusables, caldrà posar-se la pancarta que digui: Freedom for Martina Gelabert.

Batle ocult

vincent | 06 Maig, 2006 11:48

En Brondo vol tornar a repetir. En Brondo vol tornar a ser cap de llista en les properes eleccions municipals. Prest farà tres anys que haurà estat batle. N'hi ha comentaris i sensacions per a tots els gustos. Una de les coses que més ha trascendit de la seva manera de fer és que ha exercit de batle amagant-se, evitant donar la cara i la paraula, un batle ocult. Potser aquesta sigui una estratègia (açò d'anar d'amagatotis) que els analistes no han sabut interpretar amb suficient pragmatisme. Vés a saber! Sembla que en el Partit Popular les coses s'estan bollint a foc lent, així com ha de ser, xuf-xuf, xuf-xuf, i que el meló que s'haurà d'encetar pels caps de llista a l'Ajuntament de Ciutadella són provinents d'una terna: Llorenç Brondo, Guillem Camps i Joan Salord... En que sí ha trascendit és que en Brondo vol repetir, mentrestant, aquests dies, acompanyat d'un selecte grup de regidors municipals i sota el patrocini del pressupot municipal, és a Haro a donar suport al Patricia-volei mentre els bombers, alguns polis amb voluntat de cobrar hores extraordinàries i voluntaris de Protecció Civil fan de trobar en Sisco Cantallops, aquest jove ciutadellenc, que d'ençà dia 26 d'abril és donat per perdut. No hi ha millor manera de resoldre els problemes que evadir-se'n d'aquests. Fer llenegar les problemàtiques i alhora les responsabilitats, i anar de batle ocult pels carrers de l'exercici, com un qui té un farol dins la mànega i té por de ser descobert en la transacció del joc. Açò d'anar de batle ocult té el seu mèrdit. No ho dubteu.

Mossèn Piris

vincent | 05 Maig, 2006 09:44

Idò sí, Mossèn Piris no se'n va; queda de pastor en aquesta illa d'ovelles negres i benes mafioses. I és que el Papa de Roma, malgrat dolgui a qualcú, llegeix els articles del canonge Llorenç Olives.

Pou moure

vincent | 01 Maig, 2006 07:55

El primer de maig me'n record sempre de BOHUMIL HRABAL, l'escriptor de Brno. Un dia com avui, atès que era festiu, aprofitava el temps per buidar del pou moure de ca seva. Després d'aquesta transició demcràtica, si qualque cosa ha passat avall, si qualque coseta ha anat perdent credibilitat són els sindicats. Què hi farem per fer bo! Els sindicats per molt motius (que costaria molt paper haver d'analitzar) han perdut els papers; estan com descol·locats, sense tenir molta clara quina ha de ser la seva funció econòmico-social, i avui per avui, el que interessa més a un Sindicat és treure uns quants representants en cada empresa, i sobretot, en l'administració pública, per així, tenir alliberats que han de pagar la seva nòmina mensual, l'empresa pública on ha sortit elegit, així idò, com més alliberats té un sindicat més fàctic arriba a ser. I els obrers? em direu. Idò, que esperin la justícia divina d'haver d'esperar. El fotut és que els sindicats són necessaris, ho haurien de ser, emperò, així com funcionen semblen talment un clan o càrtel on només remenen les cireres uns quants i prou. Un dia com avui, no us oblideu de vigilar el pou moure. Vigilau del nivell.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb