Pou moure
vincent | 01 Maig, 2006 09:55
El primer de maig me'n record sempre de BOHUMIL HRABAL, l'escriptor de Brno. Un dia com avui, atès que era festiu, aprofitava el temps per buidar del pou moure de ca seva. Després d'aquesta transició demcràtica, si qualque cosa ha passat avall, si qualque coseta ha anat perdent credibilitat són els sindicats. Què hi farem per fer bo! Els sindicats per molt motius (que costaria molt paper haver d'analitzar) han perdut els papers; estan com descol·locats, sense tenir molta clara quina ha de ser la seva funció econòmico-social, i avui per avui, el que interessa més a un Sindicat és treure uns quants representants en cada empresa, i sobretot, en l'administració pública, per així, tenir alliberats que han de pagar la seva nòmina mensual, l'empresa pública on ha sortit elegit, així idò, com més alliberats té un sindicat més fàctic arriba a ser. I els obrers? em direu. Idò, que esperin la justícia divina d'haver d'esperar. El fotut és que els sindicats són necessaris, ho haurien de ser, emperò, així com funcionen semblen talment un clan o càrtel on només remenen les cireres uns quants i prou. Un dia com avui, no us oblideu de vigilar el pou moure. Vigilau del nivell.