Pluja de terra

Vindran les pluges

vincent | 19 Agost, 2006 15:27

Vindran les pluges. Passaran les hores i les estones perdudes esdevindran anys. Passaran els anys, emperò, el regidor Avel·lí Casasnovas no podrà dissipar la feta dels garrovers, com una ombra malèfica, vagi on vagi, serà perseguit amb la llufa fluorescent d'un mal lladre. Ell, en la serralada dels licors i dels fums dels cigars havans, s'haurà cregut més viu que no els altres. Més puta que els seus propis conciutadans, bensenes, els garrovers són arbres de llarga durada. Altrament, les ombres de la infàmia no es poden esquivar. Malgrat plogui.

Paral·lelismes i paradoxes

vincent | 17 Agost, 2006 16:23

El 12 de juliol, quan va començar la representació externa del conflicte al Líban, quan es produí la missa en escena, feia uns pocs dies que havia començat la lectura de PARALELISMOS Y PARADOJAS. REFLEXIONES SOBRE MUSICA Y SOCIEDAD. UNA CONVERSACION ENTRE DANIEL BARENBOIM I EDWARD W. SAID, en edició i pròleg de ARA GUZELIMIAN. Amb la música de fons d'aquesta darrera guerra al Pròxim Orient, vaig seguir el curs de les pàgines d'aquests dos homes tolerants i d'una solidesa intel·lectual a prova de qualsevol remor. Malgrat, la conversa anunciada i l'empatia arrelada, aqueixa música de fons de la maquinària de la guerra, no em deixava aprofundir prou en la lectura. Ara, que l'Onu ha dictat la resolució 1701, hi tornaré a les pàgines d'aquell llibre esmentat, amb la curiositat de voler entendre i de gosar saber quines són les diferències atàviques que embruixen aquestes dues civilitzacions. Emperò, sempre he pensat, que l'islam i el judeïsme tenen un déu massa semblant i com diuen per aquestes contrades: quan dos es semblen o s'ajunten, o bé, es poden fer molt de mal,,,

Article d'estiu

vincent | 16 Agost, 2006 13:54

Ara sí que som ben enmig de l'estiu. En Quico López ja ha fet el seu article d'estiu. Com es siribil·lins que coven ets ous allà enterra. El prestigiós economista ha donat a entendre que no només és qüestió de tenir un edifici construït de bell nou i en pla horitzontal, com serà l'hospital Mateu Orfila, sinó que s'haurien de veure intencions de gestió sanitàriam més atrevides a les actuals. La gestió de la sanitat pública: quina engalipada! atès que la sanitat privada, de qualque manera transversal i amb el principi d'Arquímedes vigent, també, s'acaba divertint amb la pasta dels pressupostos públics (sobretot, de comunitats autònomes, etc.). Emperò, el seu article només diu el que convé, quan parla d'antecedents, perquè amb el ministre Romay no estava gens clar que aquest hospital fos radicat a Maó. La batlesa d'aquells temps, Assumpta Vinent, no va piular ni va reclamar el que convenia per a la seva població. La baixada de calçons (hauria d'haver dit de bragues) va ser grossa. Emperò, li va tocar premi per haver sabut esperar i, ara com ara, toca poder institucional. Va renunciar a un hospital a canvi de no sabem de què,,, Es clar, que Quico López, a qui li han donat medalles de ciutadellenc i altres honors del més enllà, era partidari d'ubicar-lo allà a on és, a l'hospital. Així s'escriu la història, aqueixa que els periodistes, cronistes de l'actualitat, la veuen passar al vol i no la registren en les pàgines contemporànies. Així s'escriu la història de cada dia.

Adidas

vincent | 14 Agost, 2006 13:11

Avui, l'endemà de l'aniversari de Fidel, a la primera plana dels diaris surt la foto del Comandante (hom suposa que una foto postoperatori) en un xandall Adidas. No sé si la famosa marca de material esportiu té fitxat al dictador per a promocionar peces de vestir o calçar i/ o si fa d'enponsor d'algun programa inaudit a l'illa caribenya. El que sí que no em deixa de xocar (la intranquil·litat de la processó fa per dintre) és que qui de l'anti-imperialisme n'ha fet un leiv-motiv del seu discurs referent, idò, tot un tirà s'hagi vestit amb la roba d'un trust de l'imperi, que per altra banda, és combatut amb làbia llatina. Aquesta foto m'ha recordat aquella altra foto de fa uns quants quinquennis, quan Txomin i la seva banda atemptaven contra interessos francesos, emperò, ho feien vestint aqueixa marca del cocodril, Lacoste. I és que una cosa és predicar i, una altra, donar exemple. Amb salut o sense.

Marqués de Murrieta

vincent | 09 Agost, 2006 17:17

“”””””””””Marqués de Murrieta. Reserva 1998. Bodega fundada en 1852. Primer vestido con una etiqueta de más de ciento cincuenta años de historia. De los viñedos de nuestra Finca Ygay, a partir de las variedades de uva Tempranillo, Mazuclo y Garnacha Tinta, se elabora este vino. Y antes de su embotellado, una cuidadosa y esmerada elaboración en depósitos de acero inoxidable, sus continuos bazuqueos y remontados, su prensado en prensas de madera verticales de doble husillo propias del siglo XIX y una crianza de veinticuatro meses en barrica de roble ameriacano. Y es que la historia debe continuar...””””””””””” Açò hem pogut llegir en l’etiqueta del vi que ahir vespre vam beure. Mentrestant, plou sol en aquesta illa. Els amics de Graham Greene sabem del ritual que comporta haver d’encetar un bòtil de Marqués de Murrieta i, molt sovint, abans d’asseure’ns en un restaurant que pressumeix de qualitat i de forquilles demanam si tenen en la carta aquesta marca de vi, i sinó és així, aixecam veles, donant a entendre que l’establiment no té la qualitat ni categoria que es publicita. Visca el vi i la mare que ens va parir!

Entre maretjol i ormetà

vincent | 04 Agost, 2006 13:55

El Conseller Mateu Martínez ha deixat els seus càrrecs en el PSM-menorquí. Fa uns mesos qui deixava el partit era Guillem Mercadal de Sant Lluís qui s'havia destacat per un marcatge transcendent a la gestió urbanística municipal d'aquella vila. En sabem molt poc de les causes vertaderes i motius d'arrel que han generat que el Conseller Martínez hagi adoptat aquesta decisió. En diverses ocasions m'han comentat que el tàndem Ramon Orfila/Tònia Allès han portat al partit a una voràgine estalinista de díficil retorn. Cal pensar que han fet de la política un modus vivendi, a més a més, d'un modus operandi. El que no acab d'entendre, quan m'hi pos a pensar, és que es regui aquesta inèrcia de l'anar fent, del deixar fer i del supervivent dejà-vu. En Mateu Martínez té prou dialèctica per dir-nos clarament i públicament què ha passat per haver de prendre aquesta decisió sense retorn. En Martínez ens deu una explicació pública. Potser no faci una favor gaire favorable al seu partit, emperò, faria un higiènic favor a la democràcia. Que cadascú conegui la fauna de què són poblades les gàbies del partits, perquè, si hom a de triar entre un règim democràtic o un règim partitocràtic, hom sàpiga quines són les mates que fan llentrisca. Un gest discursiu seria el més saludable en aquests moments, perquè la saliva enviada fa de mal digerir i el fel, en un futur immediat, té un mal regust. Que entre maretjols i l'ormetà aquests dies són d'interminables sospites. El silenci pot semblar una drecera, emperò, jo no m'ho crec pas, no. Qui calla, atorga si el que s'ha de dir és anteriorment sabut.

Se va el caimán

vincent | 02 Agost, 2006 14:09

Sembla que sí, que Fidel Castro també és mortal. Pregàries ateses. Homilies desateses. Consignes i ordres. Noltros que tenim terra a l'Havanna, miram l'horitzó amb l'esperança de què la cosa transitòria sigui esdevinguda amb pacífica convivència. Que Cuba entri en un procés democràtic, sense deixar de banda els seus mèrits de solidaritat.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb