Pluja de terra

Inquietud

vincent | 31 Octubre, 2006 14:48

Del resultat de les eleccions catalanes de demà, el que esper amb més inquietud és de saber el bony de l'abstenció electoral. Quina dimensió tindrà? Aconseguirà el candidat Montilla que la fauna que es ve abstenint en el cinturó metropolità vagi a votar aquesta vegada? Aquest és l'experiment sociològic que des de Moncloa han volgut provar. En Mas només podrà governar amb l'ajut de l'Esquerra Republicana i, més tost, s'haurà d'enviar molta saliva. Carod-Rovira i la seva tropa saben que la seva supervivència a curt termini passa per tenir poder en la gestió política-administrativa. I així esteim, esperant a les palpentes dels sondeigs electorals, entre flors de flàstic, flors de debò, ciris, espelmes i molta olor de blens esmosteïts. Tot un indici de no sé què,,,

Aclamació

vincent | 29 Octubre, 2006 08:23

Joana Barceló ha estat designada per aclamació com a candidata i cap de llista al CIMe. Es veia venir. Res de nou davall la capa del sol. No crec pas que Barceló hagi estat una bona presidenta insular. No ha tingut en compte la bipolaritat de l'illa a l'hora de governar, ni ha estat capaç de descentralitzar l'administració del Consell. Els poders fàctics del cap de llevant l'han tinguda seduïda, fins i tot, el comandant Rivas pixa colònia. En aquests casos, emperò, acaba imperant el mal menor,,, Moltes serien les crítiques que es podrien fer a la seva gestió, només uns botons de mostra: la modificació del PTI (unes modificacions puntuals que han tergiversat l'espirit inicial d'aquest document urbanístic i que, a més a més, han estat motivades per interessos propers al mateix Psoe))); el desequilibri en inversions de caire infrastructural: quants euros s'inverteixen epr habitant al cap de llevant en comparción al cap de ponent (potser qualque alumne espavilat de Quico López ens ho podria resoldre), l'eterna resolució del contenciós del Camí de Cavalls, és un tema que convé no tenir-lo conclòs, com un caliu que ara s'encén i adés s'apaga, un leivmotiv incandescent; la promoció turística agençada de l'illa una cosa de per riure o un pou sense fons ni espiral de filosofia estratègica en les despeses; i també, la poca transperència administrativa en les despeses: com es gasta la pasta pública; quins són els majoristes de la institució insular, qui en treuen profit de tot plegat, i altres coses que sort de la pèssima oposició que hi ha, tot semblen flors i violes,,, L'aclamació és un recurs respectable en l'embriaguesa de manca de candidats, emperò, a quí i ara, el que hauria de prevaldre és la profunditat dels discursos i l'eficàcia en la gestió dels interessos generals i dels serveis públics. Apa, nanos, a veure prendre la seda dels ciris, encara que sigui per aclamació.

Obertura

vincent | 24 Octubre, 2006 16:58

Sembla, pel que ha sortit publicat a la premsa insular, que el discurs d'obertura de Jaume Matas a l'Ateneu de Maó ha aixecat reaccions contràries. Jo, com que no hi era, no puc dir gaire cosa. Només especular sobre l'afer. No obstant, si la càtedra de l'Ateneu és lliure i els discursos que s'hi poden oferir també són lliures, és clar, que només ens cal respectar els plecs del discurs desplegat, perquè, justament la llibertat consisteix en açò i en allò de poder dir, sempre mantenint un mínim respecte, el que hom sent i el que hom pensa. Faríem bo! I els ateneistes de pell prima que no els hagi agradat el cotarro, idò, que deixin de pagar la quota i es donin de baixa. Que la freda llibertat del carrer és una altra cosa a discernir.

Magranes de pinyol

vincent | 19 Octubre, 2006 13:32

Des del boinder de l'oficina passen els ennivolats. La tardor s'ha desplegat així com havia de ser. Elianne Elias ens va deixar un concert memorable, un divendres qualsevol no ens podia oferir més coses. Ara, quan tot és aquí i a les ombres també és ara, als burladeros polítics ja es fan apostes de quin partit s'emportarà cap a casa seva les restes del naufragi de la crisi de les dissidències en el Psm-Menorca. Ara més que mai, en Llorenç Casasnovas té una voravia a concretar. No crec pas que els vots del Psm (un electorat fidelíssim vagin cap aquell sac, emperò, sí que podrien engreixar l'abstencionisme). Des del boinder un es mira passar el temps i les fulles seques dansen fins caure enterra. La política té l'estranya virtut de no ser una ciència exacte.

Agenda groga

vincent | 17 Octubre, 2006 13:16

Fullejava els dies d'un calendari d'oficina.

Inèrcies

vincent | 14 Octubre, 2006 13:20

(Inèdita felicitat) A vegades, costa de concretar en el temps un episodi personal que es va fonent a foc lent en el record (com la cassola al forn), però, si hagués de datar-ho, em sembla que, quan vam instal·lar el telèfon a casa, es va acabar una mena de felicitat que hi habitava d’amagat. Una tranquil·litat de no haver de sentir veus d’altri, contra voluntat. Si avui hom pogués tornar a rere i deixar de ser client d’una qualsevol operadora telefònica, potser allò inèdit tornaria. El silenci volgut. &&& (Acotar) A més d’ajupir-se, el terme dóna molt de fil-a-tòrcer en el vertigen de les superfícies. Fa unes setmanes, passades per malla, el regidor Carretero parlava que acotarien les responsabilitats penals i donava a entendre que els tècnics municipals quedarien fora d’òrbita, en el procediment judicial obert en l’afer de la permuta del solar de les rates del Camí de Maó, no obstant, uns dies després, l’advocat del partit socialista va dir que na-nai. Va ser llavors, quan em sopava la notícia (la mania de llegir la premsa local a darrera hora), quan se’m va encendre el llumet de l’alarma: la instrucció del cas es duita a terme en l’edifici del passeig Marítim, però, les ordres d’acusació venen del carrer Ferraz de Madrid, sense fer parada-i-fonda a l’oficina del carrer Sud. I és que, com sempre, qui paga, mana. I els altres cap cot, cap cot, que tot plegat són quatre dies de fer de regidor. &&& (Tres mèrits i un de xiripa) Aquests darrers dies ens ha visitat Eliseu Pardo (feia una dotzena d’anys que no ens vèiem), qui va ser aparellador municipal temps ha, quan les gallines feien pipí, si ho hagués de certificar diria que Eliseu ha estat una de les persones més honestes que hagin trepitjat rajoles i oficines de Dalt la Sala. Idò, en un lapsus de confidències, em va demanar si podria ressaltar qualque cosa positiva de l’actual equip de govern i li vaig dir que només me’n recordava de quatre: 1) homenatge a Miquel Anglada Gelabert, 2) accelerar la posada en funcionament de la Ronda Sud, 3) contractar a gent del camp (trob que vaig dir-li gent de la terra) per a la brigada d’obres i serveis i 4) haver rectificat a temps i no executar el projecte del Planetàrium a Es Pinaret. I no se m’acut de recordar res més de positiu. Tan sols la inèrcia administrativa, pura inèrcia que doblega obvietats i desplega voluntats d’esquena als interessos generals. Ara, tot just despunti l’alba electoral, es faran les mesurades i veurem omplir sacs i inflar globus. Que l’escepticisme també engreixa, com deia un cuiner.

Eriçó

vincent | 07 Octubre, 2006 08:11

Ahir vespre, de retorn de veure l'espectacle de tennis Moyà/Nadal, vam trepitjar sense voler un eriçó que travessava la carretera general. En Quel va aparcar el cotxe a la vorera i vaig poder veure allà enmig aquell animaló desbudellat. El retorn va ser amarga. Jo només pensava que aquesta mena d'animals són els únics menorquins autèntics que ens queden. La metàfora s'enfilagarsava de pensaments i situacions. Cada cop que es mor un eriçó, deixa de viure un pou de saviesa.

Star

vincent | 06 Octubre, 2006 10:31

Hi ha jutges estrella que també s'estrellen contra els seus dimonis. El sistema judicial espanyol és tan de per riure que hom hauria d'imaginar alguna fòrmula per a la seva reforma en profunditat, o tal vegada, estudiar la possibilitat de la seva desaparició.

Ètica

vincent | 05 Octubre, 2006 13:34

Tot passetjant per la banda ombrívola de la Contramurada m'he adonat que hi ha una immobiliària que s'anomena Ètica. Així de senzill.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb