Pluja de terra

Senyes i raors

vincent | 17 Agost, 2007 09:43

Sembla que, una volta aixecada la veda de la pesca dels raors, hi ha colzades per omplir un perol. El raor és un peix exquisit. El que més m'agradava d'aquell peix, quan anava de pescar, era la seva tirada... Quan picava l'ham, semblava que t'havies enrampat. Un calfred elèctric et passava per les venes de les mans i braços. Tota una sensació. Els raors no solen arribar a damunt les pedres de la plaça des Peix, al mercat. La seva pesca és més cosa de la pesca recreativa o d'economia submergida. Normalment és pescat als blancs, entre un cavall de roques o un bosc d'algues. Avui dematinet, quan fulletjava els diaris, he sabut que en Jaume Matas va fer captura de peixos d'aquest gènere. En el meu temps, hi havia dues pesqueres que no fallaven. Una d'aquestes era al blanc, entre les senyes des Capgros per sa Cantina, quan la barca era amarrada a ses Fontanelles. I l'altra senya no vos la dic...que, talvegada, amb la nova muntanya blanca de son Blanc, idò, talvegada, les senyes s'han mogut...

Article d'estiu

vincent | 12 Agost, 2007 10:11

Divendres passat, el professor (i més coses) Guillem López, ens donava a conèixer el seu article d'estiu, a la pàgina cinquena del DM. Jo, que m'ho vaig llegir davall una alzina des Tancats, mentre la canalla era a omplir perols de borbs, em vaig fer la meva conclusiva entelèquia: Quan els economistes es posen moralistes, pots començar a córrer...Si hi ha quelcom que s'assembli més a un sermó de capellans són les homilies dels economistes. Tenc un amic que quasi va acabar la carrera d'econòmiques, emperò, en el seu dia, enmig de tant de misteri xifrer i endevinalles de significatives, il·lustratives i expositives o inductives, va veure trobar que si s'endinsava en les ciències de l'astrologia, tal vegada, ho endevinava millor i és que entre l'esperit i la matèria, el sistema de conjunts hi té molta participació. L'article de Quico López em va alegrar el dia que-no-és-poca-cosa. Que era divendres. Vaig pensar: mira tu, un que pensa de ver i s'ha posat la perruca de l'atreviment. A Quico López li demanaríem, ara que les trones de les esglèsies van buides de pretendents, que més sovint (un article per estació climatològica, pel cap prim) ens anés amollant sermons fins acostumar els nostres instints destructius al nivell hidràulic del creixement menys zero. I és que diguin el que diguin, i facin el que facin, un article no fa estiu...
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb