Pluja de terra

Aquest llibre que acab de concloure en la lectura: EL MUNDO SEGUN DARIO FO. CONVERSACIONES CON GIUSEPPINA MANIN (ed. Paidos) té l'encert d'aixecar un document literari sense voler-ho... Sentir la veu de Fo, les confidències, les manies, els registres dialèctics d'aquest gran bufó, avui per avui, rabiosament contemporani... Amb les lectures d'aquesta mena, hom agraeix el retorn als llibres que havíem deixat... A l'estiu preferesc fer mos als llibres no superiors a les 200 pàgines...

Després del jaleo del migdia d'avui, vindran les completes de Sant Cristòfol, i llavors, quan els cavalls reposin als estables, esperarem, amb esperança vençuda i amb renovada gramàtica, la visita dels caixers que ens beneiran amb l'aiguarròs... Tancarem els ulls i el suc perfumat vindrà regalimant pels nostres cabells, avui, cada cop, més despoblats... Que Déu ens agafi confessats.

Ara, quan la xafogor fa el ple i l'estiu s'arronsa dins les tanques de l'agost, idò, els periodistes que queden de guàrdia a les redaccions se solen queixar de la mancança de notícies. A vegades, el tòpic (per no deixar de ser tòpic) s'esbrella. Qualsevol coseta pot ésser noticiable, no obstant, amb la crisi municipal, aquesta darrera crisi, a Dalt la Sala de Ciutadella hi ha un filó per explotar de prou categoria que més d'un que pensava prendre's unes curtes vacances s'ho haurà de repensar. No, no estarem per cortes aquest estiu i les serps les veurem passar d'enfora...

Després d'uns dies de fer la volta a l'illa en barca, hom fa constar que encara és un petit privilegi haver de viure en aquesta illa espoliada fiscalment i colonitzada culturalment. Només esper i desitj que la crisi econòmica que ens trepitja els talons, com una ombra retroactiva, faci minvar l'excés de població que patim...En 70.000 habitants tenim la colònia garantida...

Llegida avui la nota en el blog de JM Quintana: DUES ACTUACIONS RELIGIOSES QUE NO PUC ENTENDRE, de dia 11/juliol/2008, em qued amb un somriure desvalgut. Ha comparat dos actes que no tenen res a veure. Ha portat la dicotomia a l'abisme d'un metafòric sense sentit. A vegades, els nostres intel·lectuals desbarren o se'n van de sa xaveta, i açò sí, estan en el seu dret de desbarrar i fer comparacions incidentals. Comprensible. La il·lustració pot fer estralls en mans dels il·lustrats. Com un licor mal digerit. Els il·lustrats que no fan un esforç per entendre els fets vulgars, i alhora, entendre'ns en les contradiccions, no podran entendre que les versions de viure són unes altres que també interpreten el fet de viure d'altres. En el primer exemple exposat: anar a misseta el 9 de juliol. Em deixa indiferent. Ja s'ho faran que són grandets i tenen cap de protocol en nòmina, açò no obstant, no és de recepció obligatòria, l'altre exemple exposat: la processó de vehicles perquè siguin beneits pel rector de la parròquia de Sant Cristòfol des Migjorn Gran. Fins aquí arriba el nostre consensiment de la burla del benpensant il·lustrat JM Quintana. Hom pot ésser atéu, emperò, té un respecte per les tradicions, i més encara, si aquestres tradicions s'amorguen en l'àmbit de la infantesa. L'esmentada processó és un acte divertit, no només es beneixen cotxes de gran cilindrada sinó que també velos, velocipios i altres vehicles antics i fora sèrie, i sobretot, els personatges que són del poble o vinguts de la diàspora migjornera, se senten vinculats a un patró, malgrat haver mamat, la més convençuda convicció del materialisme històric. Idò sí. JM Quintana no us deixeu convèncer per unes fotos a la premsa, procarau assistir als actes i assumir en la discrepància allò que heu fallat, en tot un home de pensament com vostè, la festa espontània de les mirades de coneguts i desconeguts. Demaneu al rector i al vicari des Migjorn Gran, amb la cel·lebració d'aquesta processó es recapta prou diners per mantenir l'esglèsia de Sant Cristòfol, neta i arranjada durant tot l'any... És la donació dels fills d'un poble que estimen les tradicions i no es posen pedres-al-fetge per escatir motivacions i altres herbes. JM Quintana per poder entendre s'ha de partir de la%2

Aquest maig no podia acabar millor, o tal volta, aquest juny no podia començar millor. Després d'haver recopilat vídeos, fotos, articles de premsa escrita i de la cibernètica, perquè, també tenim premsa electrònica, he començat a entendre que l'esvalot que va pujar fins Dalt la Sala dijous passat no ha estat una casualitat, ans si més no, l'inici d'una revolta que no sabem a horesd'ara qui la gestionarà, malgrat tot, valdria més que ningú no la gestionàs, que quedàs així, com una mostra de l'espontània resposta de la ciutadania, de la societat civil, aquella que no es deixa domesticar pels discursos polítics ni pels interessos partidaris, sinó, que actua quan s'ha d'actuar, que sap estar a l'alçada de les circumstàncies... Després de tot, mirant els vídeos d'aquell jovent, en edat escolar, pujant les escales del palau des Governador: quina lliçó no ens han donat aquests bergants! Quina enveja! Quina salut democràtica! Els portaveus dels partits del govern municipal i també de l'oposició haurien de callar i aprendre a escoltar... Quina enveja de joventut!

No sé què serà el jazz italià d'aquesta vesprada a l'Orfeó Mahonès... Un tord negre, tal vegada? A mi, petits equívocs o grans manies, que compensen açò de viure si el jazz no és interpretat per negres no em fa el pes... Que la nit tengui la màgia d'altres ocasions. Demà en parlarem... Sense permís des cà den Melis!.

Haurien de prohibir els funerals d'Estat.

Qui mos havia de dir? D'ençà fa uns anys tenc qualque amic pescador que durant la temporada d'estiu es dedica a pescar plàstics i em sembla que enguany entost de pescar plàstics girarà el timó cap a la pesca de borps (la grafia homologada dels bitxos sembla que és la de bòrns, apa, idò, que la homologació mai m'ha fet cap gràcia sinó és per ser més enriquidora, vaja, mejorando-lo-presente...))) I sense sortir de botador de la pesca, dissabte passat varen veure en Tomeu Penya amb en José-Manuel del Iris, acompanyats de les respectives senyores, a sa cova den Bep es Guarda a Cala Turqueta, cercant inspiració per una propera cançó que el cantant mallorquí vol dedicar a l'esmentada cala, fins i tot, m'han convidat indirectament a fer uns versos o compartir-ne alguns... Encara no sé si aniré a la festa agostera, tot i que la panoràmica de la cova n'és un encís platjal. Què voleu que us digui? No em sap cap greu que els borps ens visiten. Estan en el seu dret aquests animalons... No obstant, si ens caigués qualque substanciosa subvenció europea per eliminar-los abans no arribin a sa vorera, idò, la cosa ajudaria a minvar les llistes de l'Inem...

Dissabte passat la presidenta Barceló publicava Indignada, un article que hauré de tornar a llegir. No és gaire normal que els polítics amb càrrecs de poder estiguin indignats, normalment, sol ésser el personal civil qui pateix les arbitrarietats i altres encomandes dels gestors públics qui s'indigna per tal o qual cosa... Qui va plasmar millor el concepte de la "indignació" va ésser en Juvenal en les seves Sàtires que venia a dir que sense la indignació moral i/o civil l'escriptura no era possible, perquè l'escriptura tengui aquell dring d'autenticitat o aquell to de veracitat ha de transmetre la saba d'una indignació o el perfum d'una frustració... Mentrestant, la presidenta Barceló es va-i-ve indignant (que està en tot el seu dret), idò, aquí, damunt les aceres de la història, el ministre Solbes ens parla d'un haver de païr l'atracón (allò de la bimbolla immobiliària que ningú no va gosar ordenar), el ministre Soria s'evadeix d'una greu responsabilitat en matèria de sanitat alimentària, la ministra Chacón que no sé quins mèrits cerca anant a mostrar el seu preny a la tropa fora de l'òrbita de la pàtria i en Rubalcaba que fa tot el possible perquè els espies no trobin en Francisco Paesa que llavors sí que l'embolicàvem (amb tot allò de l'armament venut a Eta amb la benedicció de l'Estat)... Per indignació que no es perdi!

Dissabte. No us perdeu avui el concert de David Murray. Seria imperdonable...

Avui acabarem tard a l'oficina. Hi ha feina d'embarc. Quan es produeixen aquestes situacions, no faig res més que pensar en Pavese i Kafka. M'ho hauré de fer mirar.

A la pàgina 50 de La Vanguardia d'avui s'hi publicat un article de Guillem Lòpez Casasnovas: No Todo Está Perdido. Després de la tercera lectura he entès el que volia venir a dir aquest catadràtic de la Pompeu Fabra, idò, que ell té els doblers a bon resguard. En economia, com en la vida mateixa, no hi ha res com tenir uns bons amagatalls.

Després de la tramuntana vindran altres dies. Vent a les pàgines de Pavese.

Les coses més líriques que va escriure Walter Benjamin va ser durant les seves estades a Eivissa, fins i tot, es permet unes concessions de filologia que retgiren, segurament, influenciat pel seu bon amic el Sr. Griera...

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

«	Agost 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31

• Quan et poses la màscara no pots mentir
• Aiguarròs
• Serpent d'estiu
• Horitzó
• Josep M. Quintana o la il·lustració profilàctica
• maig 2008
• Petit equívoc
• Prohibit prohibir
• Borps i plàstics
• Indignació

• General [326]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom