Pluja de terra

Son Verí

vincent | 05 Agost, 2005 09:52

Ahir vespre vam anar a sopar a no sé on de Son Verí, m'hi hauria d'haver fixat. No em treu gens: així com m'agrada d'observar. No vaig judicar el lloc perquè estava obsessionat amb un sol pensament: la postal que m'havia enviat na Nena des d'Atacama, mai m'haguera pensat que els serveis postals entre Xile i Mallorca fossin tan ràpids i eficients, em destrossa el tòpic que en tenia d'aquests serveis. El calamar a la planxa era mengívol i el vi blanc Monopole fresquet i sec fa estralls, perquè un bòtil no va bastar per res i en vam buidar uns quants. Avui dematí, quan en Met ha plegat, m'ha deixat una nota que deia: no hi pensis més en Atacama, viu en profunditat superficial les coses del teu rodol. I m'he posat a bloggejar.

Palma

vincent | 03 Agost, 2005 15:35

No sé si la Ciutat és tan invisible com diuen: he vingut llegint el que han escrit sobre aquesta ciutat escriptors com José Carlos Llop, Eduardo Jordá i Valentí Puig, i consider que és una ciutat que ha volgut ser ciutat abans d'hora, que s'ha creat els seus propis problemes a voluntat de tenir-ne. Palma em va deixar d'interessar quan van desballestar el canòdrom que hi havia suvora sa Riera: era la cosa més autèntica que ha tingut mai aquesta ciutat, és clar, després del tren de Sòller.

blanc-i-negre

vincent | 01 Agost, 2005 13:47

A la Menorquina des Pins, tot prenent un blanc-i-negre (una llet merengada amb cafè) i llegint la premsa insular acumulada, em trob en Quel qui em convida anar a sopar, ensems, quan un et convida vol dir que qui paga el compte és ell. En Quel i jo fa temps que no parlam i han caigut molts d'arbres d'ençà la darrera vegada que mos vam trobar. Avui per avui, uns dels problemes afegits a l'hora d'anar a sopar és endevinar el lloc: trobar un restaurant on el preu i la qualitat siguin raonablement paral·lels. Jo solec seguir un consell que em va donar en Diego Caules (sense cap mena de dubte, el millor cuiner que ha conegut Baixamar): mira que el restaurant estigui regentat per una sola família i no per una fàbrica de cambrers i cuiners. Així idò, hi tenc en catàleg alguns restaurants familiars: vam anar a La Marina a s'estany de Calan Bosch i vam sortir plenament satisfets que no es dir poc; l'únic inconvenient de la nit va ser que la targeta bancària den Quel no va funcionar i qui va pagar el sopar vaig ser jo mateix.

ahir dematí

vincent | 30 Juliol, 2005 14:45

Ahir dematí, havent sortit de prendre el cafè del Viena, em vaig trobar amb en Miquel Ametller al carrer del Santíssim, i em va dir que enguany eren, una altra vegada, convidats a la universitat d'estiu a Prada per donar a conèixer la singularitat de la glosa menorquina; vam comentar uns quants fets sòcio-culturals i vam mantenir un canvi d'impressions de l'actualitat política local. Quan era a la carena del darrer gest, a punt de plegar, em va dir: ja ho veus, aquí a fora s'ho estimen més que no a ca nostra... I me'n vaig anar cap al carrer del Beat Llull, xiulejant la tonada de ses porgueres.

anna

vincent | 28 Juliol, 2005 16:05

Dimarts passat a sa Caleta, a sa bereneta anual de ca sa tia Annita (sa tia Annita/ i es conco en Turí/ fan bereneta/ abans de dormir), idò, en Ponç Pons em comentava les seves impressions després d'haver publicat Dillatari i veure les passions a favor i en contra que el llibre aixecava, i encara està aixecant. Les opinions són rabiosament contràries o són positivament fascinants. Jo, en una primera lectura, he trobat que la metaliteratura que traspuen les pàgines del dietari potser carreguen excessivament la intenció amagada del llibre: obsessió i literatura entre passió i vida, aquests binomis els van conjugant pàgina rere pàgina: es podrà discutir la versemblança del personatge que surt dibuixat arreu d'aquests 48 capítols (tot és discutible en la literatura i en la vida), emperò, el que sí arriba a valorar el lector és aquesta mena de sinceritat que ens aproxima la vida literària de la persona que no té altre remei que esdevenir escriptor. Malgrat tot, som pròxim als comentaris publicats per Antoni Serra en la sèrie Semana Trágica en Ultima Hora: cal aixecar la veu quan les altres veus encara afinen,,,

prec

vincent | 27 Juliol, 2005 14:15

(Pregària) Que no m'abandoni Sciascia.

verga mansa

vincent | 26 Juliol, 2005 14:25

Quan érem petits cantàvem la cançoneta: Verga mansa/ es cul de n'Esperança/ ton pare pixa/ i ta mare aguanta. M'assabent per en Zizou que, està fent una volta a Mallorca en mobylette, que l'altre dia, estant a la terrassa de Panorámica Playa, suvora Cala Blava, es va enterar que en mallorquí una verga mansa li diuen pardal moro. Es veu que per allà on rondina no hi ha cibercafès, fa 48 hores que no en sé res pus den Zizou. El darrer missatge que em va trametre feia una sèrie de valoracions i impressions subjectives, i em donava a entendre que la gent de na Munar ha fet tantes o més destrosses que el personal den Matas... Vés a saber.

síndries

vincent | 25 Juliol, 2005 15:50

Les síndries que vaig sembrar per sant Marc i ara estic collint, no són res de l'altre món: són brèvoles i salmenques. No, al subsòl sembla que no hi ha mancança d'aigua, emperò, aquesta és cada vegada de pitjor qualitat; entre nitrats, fosfats, adobs químics i tota la pesca de pesticides que s'empren en el camp, i llavors, es va filtrant-filtrant a les capes freàtiques: s'està contaminant d'una manera vertiginosa l'aigua dels aqüifers: les autoritats competents ho saben, ensems, no hi fan res de res...

dietari

vincent | 24 Juliol, 2005 18:35

Avui fa un mes que varen acabar les festes de Sant Joan i encara vaig coix. Amb el temps o a força d'anys, he après que el dolor, aquell dolor indescriptible, emancipa la purificació del cos.

sa taronja bar

vincent | 23 Juliol, 2005 17:22

En el bar sa Taronja, davant son Dureta, ahir me vaig trobar en Met: feia uns quants d'anys que no ens parlàvem, tot just un gest esquiu. M'ha dit que, d'una manera subtil, li han dit que té corda per uns quants mesos, a tot estirar hi serà a temps de provar els torrons. Eren les deu del matí. M'acabava de beure un suc de taronja i, quan en Met m'ha convidat la ronda, ha amollat sense consultar-me: posi'ns dos cubates de gin. No sé oblidaré mai l'escot negre d'aquella infermera...

idioma

vincent | 22 Juliol, 2005 17:10

Després d'alguns dies per Mallorca, em vaig adonant que els cambrers em parlen en castellà essent mallorquins; només m'han seguit parlant en mallorquí si els vesins de taula eren de la terra, si per altra banda, els entaulats al costat eren peninsulars em parlaven en castellà. Un fenomen curiós aquests girs idiomàtics: el comerç dicta l'idioma. Amb tots els taxistes que he conegut no n'he topat cap que parlàs mallorquí, no obstant, del penis crescut a força de silicona n'he quedat plenament assabentat... Els germans Huguets (Joan i Llorenç) s'han besat com a bons germans: a partir d'ara, tindrem un nou advocat legislatiu: encara queden lleis per fer,,,

bus

vincent | 21 Juliol, 2005 16:41

Al bus d'Illetes vam perdre el corporal seny d'aquest paisatge. Al bus d'Illetes em vas que sí i que no, a la vegada. Al bus d'Illetes l'horitzó de la romana fou vertical...

fora

vincent | 19 Juliol, 2005 17:40

Pixava fora de test, emperò era textual.

dilluns

vincent | 18 Juliol, 2005 14:23

Dilluns sense sort, en Pau em diu que demà en tindrem més: les tonyines estaven com endormiscades. Serà aquesta basca de temps!

sabeu

vincent | 17 Juliol, 2005 16:34

Sabeu si plourà demà?
«Anterior   1 2 3 ... 18 19 20 21 22 23 24  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb