Pluja de terra

Guiterró

vincent | 05 Febrer, 2008 19:39

Feia temps que no sentia sonar un guiterró... Avui migdia, mentre la sobrassada era damunt es caliu, en Quelet de Son Pinyol feia vibrar les notes sense acord... El punt cimer ha estat quan ha sonat es bolero: Que caigue la luna! Llavors sí que hem sentit un tímid i avergonyit calfred que corria pell enllà. Quines coses!

Diafaner

vincent | 17 Gener, 2008 18:40

Diada de Menorca. Avui és festiu. Avui l'empresa meritarà el sou en la nòmina que abans ens haurà de qualque manera robat o prorrogat. n'Alierta de Telefònica és el qui va més viu que va fitxar en Pizarro abans que no ho fés en Rajoy.El Psm-Menorca (de Mallorca, ni en vull parlar) posa paradeta i tenderol amb Unió Mallorquina. Quines coses! No tindran la gosadia de demanar-vos el nostre vot per aquesta engalipada política, de ver... Avui migdia, de retorn a casa, he constatat, amb regust de dàtils escarpits, com els encofradors de l'edifici annexe a l'institut MA Cardona, no anaven de berbes, no, que la millor pàtria són les hores extraordinàries abonades fora de la nòmina i és que St. Antoni sol ésse un dia especial, per lluir el pijames a retxes fins al migdia, quan es replega el personal davall ses palmeres de son Pinyol.

Veure com acaba

vincent | 09 Gener, 2008 16:24

La comissió d'investigació del cas Nerer o de la parcel·la baptiada com la joia de la corona va prosperant en les seves prospeccions. La premsa insular d'avui ha amollat algunes bengales aproximatives. Gairebé sempre les comissions d'investigació s'inicien i es clausuren en l'abisme dels límits de les seves competències, un abisme del corredor de voreres. Açò d'haver de fer la feina bruta de la Fiscalia i de l'Agència Tributària sempre ho he considerat una pèrdua de temps i de diners envejable, perquè, posats a arribar a qualque riba de la mar ampla, s'arribarà també a la conclusió que una comissió d'aquesta mena és purament informativa i que no disposa de prou legalitat per obligar a les empreses ni als seus representants a declarar ni tan sols a comparèixer, en tot cas, seria simplement un detall diplomàtic i una qüestió formal que volguessin assistir el personal citat davant l'esmentada comissió, és clar, que les aparences són unes altres o no són aparences, i sembla ser que la cosa camina i que les conclusions que s'adopten són conclusives... Mai s'ha de cansar de saber-ne prou. Els beneficis polítics ja es veuran més endavant, si aquests s'arriben a meritar amb el coeficient exponencial o corrector del coneixement adquirit. Mentrestant, no hauríem de perdre el nord i saber repetir aquella màxima que en l'administració d'urbanisme és prou evident i alhora vigent: les llicències d'obres s'atorguen sense perjudici a tercers. Recordem-ho.

Despeses superficials

vincent | 06 Gener, 2008 12:01

Les despeses superficials de les administracions públiques no sempre han tingut el ressò mediàtic que es mereixien. Cal governar d'esquena al personal que ens van votar. Boira contra boira. Què s'han cregut aquests bois! Fiscalitzar les despeses! On s'ha vist? D'antuvi sabem que no hi ha res a fer per resoldre aquest tema: vindran de més savis i sabran camuflar millor les despeses. El simulacre és el que sura damunt les aigües turbulentes. No obstrant, hi hauria una manera molt senzilla de saber com se'n van els diners públics pels rierols de les canongies i altres embornals: obligar a les administracions públiques de publicar (fer públics els documents en les actes de les sessions o en documents ex professo) l'aprovació dels abonaments efectuats a empreses i particulars. Llavors sí que la viuríem alegres com a germans...

Avui plou

vincent | 24 Desembre, 2007 09:48

Fa temps que no plou terra.

(Fornells))) Sempre amb vent de cara

vincent | 20 Octubre, 2007 07:41

Els fornellers ja hi estan acostumats a resistir. Contracorrent. Contra les adversitats. L'Ajuntament des Mercadal, el CIMe i ara darrer el TSJIB no volen la seva independència. Els fornellers són els pòtols contemporanis de l'illa de Menorca. Estic pendent de llegir la sentència per tenir-ne un coneixement més profund. Atès que la premsa n'ha fet un resum molt resumit de tot plegat. No sé quin camí escolliran d'ara endavant per reivindicar els seus raonaments d'emancipació administrativa i voluntat política. Ho deixaran córrer? Recurs de cassació davant el Tribunal Suprem? Sapiguent que tots els tribunals a Spain estan emmerdats? La kale borroka tramuntanal? Per començar haurien d'adoptar una insubmissió fiscal: no pagar impostos de cap mena ni taxes municipals. Objecció fiscal! No hauríem de perdre l'embat de la lluita i com va escriure JP Sartre: l'home està condemnat a ser lliure. Per aconseguir la llibertat tots els mètodes són possibles... Ramon Orfila, Joana Barceló, i el secretari municipal Don Gerardo, etc, etc. van carregats de corrupteles i altres paparres, immersos en les corrupcions de cada dia. Caldria denunciar-los i aixafar-los com escarabats kafkians. Som-hi!

Esperança Camps

vincent | 01 Setembre, 2007 07:04

Desconec els criteris que s'han establert per proposar i aprovar noms de literats de Menorca perquè formassin a engruixir la llista dels 200 afortunats que aniran a la fira de Frankfurt... Cadascú té les seves fílies o les seves fòbies... I així ha d'esser. Les preferències literàries, tot i esser respectables, no impliquen que la tria s'hagi fet amb la cura que es mereixia l'ocasió. Vist el que s'ha publicat, els representats de l'illa de Menorca són contemporanis excessivament actuals i encara desplacen una gravetat de pocs anys de vida. Sembla més la proposta d'un departament editorial, amb els seus interessos promocionals inconfessables, que no pas una voluntat de voler donar a conèixer una realitat literària que ondula en una qualitat mediocre... Jo també som del parer que per assaborir la literatura menorquina s'ha d'anar als avencs i llegir l'obra dispersa de Miquel Anglada, Antoni Moll i Llorenç Olives... Cercau cercau que no trobareu cosa millor. Emperò el que vertaderament m'ha sorprès és que n'Esperança Camps hagit quedat descartada. No ho entenc...

Senyes i raors

vincent | 17 Agost, 2007 09:43

Sembla que, una volta aixecada la veda de la pesca dels raors, hi ha colzades per omplir un perol. El raor és un peix exquisit. El que més m'agradava d'aquell peix, quan anava de pescar, era la seva tirada... Quan picava l'ham, semblava que t'havies enrampat. Un calfred elèctric et passava per les venes de les mans i braços. Tota una sensació. Els raors no solen arribar a damunt les pedres de la plaça des Peix, al mercat. La seva pesca és més cosa de la pesca recreativa o d'economia submergida. Normalment és pescat als blancs, entre un cavall de roques o un bosc d'algues. Avui dematinet, quan fulletjava els diaris, he sabut que en Jaume Matas va fer captura de peixos d'aquest gènere. En el meu temps, hi havia dues pesqueres que no fallaven. Una d'aquestes era al blanc, entre les senyes des Capgros per sa Cantina, quan la barca era amarrada a ses Fontanelles. I l'altra senya no vos la dic...que, talvegada, amb la nova muntanya blanca de son Blanc, idò, talvegada, les senyes s'han mogut...

Article d'estiu

vincent | 12 Agost, 2007 10:11

Divendres passat, el professor (i més coses) Guillem López, ens donava a conèixer el seu article d'estiu, a la pàgina cinquena del DM. Jo, que m'ho vaig llegir davall una alzina des Tancats, mentre la canalla era a omplir perols de borbs, em vaig fer la meva conclusiva entelèquia: Quan els economistes es posen moralistes, pots començar a córrer...Si hi ha quelcom que s'assembli més a un sermó de capellans són les homilies dels economistes. Tenc un amic que quasi va acabar la carrera d'econòmiques, emperò, en el seu dia, enmig de tant de misteri xifrer i endevinalles de significatives, il·lustratives i expositives o inductives, va veure trobar que si s'endinsava en les ciències de l'astrologia, tal vegada, ho endevinava millor i és que entre l'esperit i la matèria, el sistema de conjunts hi té molta participació. L'article de Quico López em va alegrar el dia que-no-és-poca-cosa. Que era divendres. Vaig pensar: mira tu, un que pensa de ver i s'ha posat la perruca de l'atreviment. A Quico López li demanaríem, ara que les trones de les esglèsies van buides de pretendents, que més sovint (un article per estació climatològica, pel cap prim) ens anés amollant sermons fins acostumar els nostres instints destructius al nivell hidràulic del creixement menys zero. I és que diguin el que diguin, i facin el que facin, un article no fa estiu...

Dos milions

vincent | 15 Juliol, 2007 11:13

Aquests dies s'està ventilant per la premsa que la gestió política del CIMe vindrà a costar dos milions d'euros. Són un excés de diners si tenim en compte la realitat administrativa. Quan, en temps del conseller Ricci, va fer un estudi que demostrava que invertir un duro li costava tres duros al CIMe de llavors. En aquests moments no sabem on som... La despesa de personal no es correspon amb les inversions reals ni amb la prestació de serveis oferta. La cosa està inflada. Vindran temps on s'haurà d'aturar i recapacitar la voluntat de gestió i administració. Esperem que no sigui massa tard. Ara per ara, cal esbrinar aquesta capacitat que no veim per enlloc, tan sols, que en aquesta legislatura que començam s'ha hagut de donar matalàs nou als Verds que semblava que havien de compartir llit amb el Psm. La mediocritat i el deliri està servit, només faltaria que fos el menú de cada dia.

Rodes i raus

vincent | 12 Juliol, 2007 13:32

Ara que han acabat els jocs a l'illa de Rodes, seria el moment de saber i conèixer els doblers públics que s'han invertit per ser presents en aquesta olimpíada... Quina inversió ha fet el CIMe? Ho demanarà la consellera Ita López? Saber les xifres? Hom ja sap d'antuvi que, després de la desplomada competencial de la consellera Angela Caules, els esports han de fer-se amb la pela d'altri i amb la complicitat de les relacions internacionals. Que el pressupost, més prest que tard, s'eixugarà amb les exigències del Vivemenorca i quatre projecte del pla d'instal·lacions esportives. Idò, mentre el CIMe inverteix amb aquestes foteses metafòriques, l'aparell de fer ecografies del Canal Salat no funciona, l'equip d'hemodiàlisi és rellogat, per les radiografies has d'anar a la Clínica Menorca, i així anam per ses voreres, cap a l'estranger a bravetetjar d'allò que no tenim. Sort que ens ha caigut qualque medalla...

if...

vincent | 30 Juny, 2007 10:44

Si Zapatero tingués aqeust polvo que té Tony Blair...

Transversal

vincent | 28 Juny, 2007 14:32

No n'esper res de bo de n'Antich. Emperò, hem de saber donar un marge de temps. Prudencial. S'ha d'esperar que les transversalitats facin efecte. Si almanco arribàs a bon port la pela que ha arribat amb en Matas. Cosa és cosa. Menorca necessita infrastructura bàsica a molts nivells perquè el nivell de vida i la societat del benestar es mantengui. I açò només s'aconsegueix amb les partides pressupostàries pertinents i ajustades a les despeses reals. Joana Barceló s'hi juga tot el seu prestigi en aquesta nova etapa que encetam. Esperem que la descentralització administrativa i la desconcentració econòmica siguin una realitat insular. Al temps.

Saber-se'n anar

vincent | 22 Juny, 2007 07:32

Diguin el que diguin, en Matas ha sabut anar-se'n. No és pas gens fàcil: saber-se'n anar. Ara vindran les valoracions, ensems, la meva interpretació de la fugida de Jaume Matas és més senzilla del que podria pensar-se. Quan el cas VORAMAR va saltar a la premsa i tothom que havia passat per Andratx tenia les mans brutes, idò, en Matas volia el cap de JM Rodríguez, el conseller d'Interior, emperò, el partit no va deixar fer aquell degollament que hagués suposat una catarsi i esporgar les branques cremades de l'arbre; cremades pels vents de la corrupció. Idò, ara que en Matas s'ha vist sense exercici de la infàmia ha pensat que era l'hora de tornar-lis la pilota a qui tenen el Partit Popular embolcallat de silencis i no volen provar d'exercir la dissidència. En un acte de cínica sinceritat, en Matas ha pensat: ja s'ho courà don Mariano al seu gust... Ara que hi som tots, seria una llàstima que per aconseguir aquests pactes amb Unió Mallorquina, el govern central i l'Estat deixassin de perseguir altres corrupcions que s'han donat en aquest partit regionalista.

La por de governar

vincent | 13 Juny, 2007 13:23

La cosa de la política municipal a Ciutadella s'ha posat d'un vermell de caliu. Dir interessant, seria poc versemblant i quedaria curt. Sembla que UPCM ha optat fer votar a Joan Gorrias en l'acte de constitució del consistori a celebrar Dissabte des Be. El PSOE local sembla que té assumit allò d'ara o mai. La dialèctica de sempre entre les finalitats i els mitjans. Maquiavel és més presenciable que en anteriors ocasions. Als quatre regidors del PSM li tremolen les cames, també ho sembla. Els regidors electes d'aquest partit no s'haguessin pensat mai que l'escenari polític seria aquest que ara es troben. Com si els escenaris es puguin escollir a l'aventura. Ha d'arribar un dia que hom s'ha de decidir si es vol governar, quan es presenta a unes eleccions, o seguir essent carn de canó d'oposició per molts anys. Si fos així, una altra vegada, que ho diguin clarament als seus electors abans d'anar a votar, idò, així, no obtindran tants de vots i podran seguir còmodament asseguts en l'oposició. Si no pensaven governar (o gestionar poder administratiu) no s'haurien d'haver presentat. Aquesta lliçó segur que amb el temps l'aprendran. Aquest dissabte, passi el que passi dalt la Sala, tocarem la pell del Be i que la sort ens aventuri un demà millor.
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 ... 22 23 24  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb