Pluja de terra

Ez naiz hemengoa

vincent | 11 Juny, 2007 15:44

Ara el govern parla de derrota de la banda armada Eta. Que la corda, com la paciència, també s'acaba. Hom que no espera res de bo, ni de l'Estat ni de l'altre costat que també vol ésser estat a la seva manera, idò, comença a intuir que damunt el tauler d'escacs, s'hi han tornat a aixecar les peces del joc ajornat. En les hores confuses de la pregària, hom només demanaria que afinin la punteria, que apuntin cap a dalt, com quan la cosa va de caça major, i ens deixin en pau als peatons de la història que no coneixem altres camins que no siguin cunetes sense aixarmar.

Mentrestant

vincent | 07 Juny, 2007 12:39

Mentre la quissona és as forn qui cou, faig temps, passetjant per l'univers cibernètic. Estic pendent que soni el despertador de la cuina i m'avisi de què el peix és cuit. Na Margot, avui dematinet, mentre preníem cafè, m'ha demanat: i tu que trobes que aquesta gent que, a segona fila, ha ajudat a muntar un partit com UPCM, invertint hores, moltes hores i força il·lusions, ara ho deixarà córrer??? I jo, que la cosa m'ha agafat endormiscat, només he estat capaç de dir-li: només tenen quatre anys per provar-ho, perquè aquest partit és una provatura amb data de caducitat i tot el que no faci ara, ja no ho farà mai,,, Na Margot m'ha pagat el cafè. No puc demanar més.

Acords i govern

vincent | 01 Juny, 2007 07:45

Si els tres partits PSOE-PSM-UPCM són capaços d'arribar a contextualitzar programes electorals i de comprometre's a acords de govern municipal, no s'haurien d'abstenir de la funció de governar. Governar és aixecar-se cada dia, omplir l'agenda i anar-la materialitzant. Governar és gestionar el present. Governar és saber dir no, si la normativa ho permet. S'ha de pensar que si hom es presenta a unes eleccions és per governar i no pas per deixar passar les oportunitats. En aquesta ocasió, caldria ésser pragmàtics i deixar les confuses ideologies perquè siguin garnades amb el serradís, quan tanquen els bars. Estic segur que si en tost de Joan Triay Lluch, els contactes fossin amb n'Agustí Anglada Orfila, els caps es començarien a fermar. Hi ha algunes possibilitats d'entesa amb el UPCM i cal sondejar-les profundament, amb cura i finesa. El pragmatisme ens convida a reflectir una imatge: Joan Gorrias no tindrà una altra oportunitat de ser batle.

Joan Saura, dimissió

vincent | 31 Maig, 2007 13:30

El que està caiguent aquests dies no són berbes. Poca broma. Els mossos d'esquadra estan en el punt de mira pel poc respecte als drets humans. Davant els fets que s'estan ventilant, el més sensat seria que el conseller Joan Saura dimitís. La credibilitat d'aqeust cos policial ha quedat tan tocada que, per moltes investigacions internes que es facin i per moltes responsabilitats concretes que es determinin, encara quedaria la sospita i el dubte de la responsabilitat moral d'aquell qui és el cap suprem, és a dir, el conseller d'Interior. Que plegui Joan Saura. És la cosa més higiènica que avui poc passar a Catalunya.

Circ

vincent | 28 Maig, 2007 07:24

La llei d'Hondt és molt fotuda. A l'Ajuntament de Ciutadella s'han quedat sense pallassos: ni en Whenky ni en Camarero. Així és el circ de la política. El PP ha demostrat, una vegada més, que té una solidesa geològica al capdeponent. Hom esperarà, amb els ulls oberts com a gots, quines iniciatives de programa del UPCM seran introduïdes en la gestiò diària del consistori municipal. Es rebaixaran un 20% el sou els regidors de l'equip de govern??? En Creueta té la paraula.

Pronòstic reservat

vincent | 26 Maig, 2007 09:23

Després del debat al saló Bambú, entre els candidats a l'alcaldia de Ciutadella, em vaig trobar en Mikel a la barra i em va fer la confidència de la seva porra: PP-8, PSOE-7, PSM-3, PMQ-1, UCDM-1, FORUM-1, i encara em va dir més coses, per fer de corregir les impressions, si el PP en treu 9 de regidors, el PMQ no farà mesurada... Açò de la política té les seves lleis, pròpies lleis que fa que sociòlegs experts s'hi cremin les celles. La política està bé per aquells qui n'han sabut fer un modus vivendi. Que s'han professionalitzat. Entenc profundament els apòlegs de l'abstenció.

Bolla de vidre

vincent | 24 Maig, 2007 18:07

Després de dues setmanes viatjant per Ibèria, he retornat a l'illa que em va veure nèixer. He viatjat en autobús, en tren, en avió i barco, fins i tot, em vaig atrevir a fer auto-stop quan va fer falta, em semblava que havia perdut facultats, emperò, em vaig ben salvar: qualcú em va recollir de la cuneta, quan tenia la fe perduda. He tornat i he trobat els carrers inundats de propaganda electoral. Els periòdics a vessar de política de partits i altres missatges que farien córrer a qualsevol sensat. Tenc dit que la política m'interessa pel seu factor de vulgaritat. Açò de que cada persona és un vot, em satisfà... N'hi ha, de personal, que tenen posició econòmica i social, i no ho acaben d'encubeir ni d'entendre. No es poden creure que el vot d'un femeter tengui el mateix valor que el vot d'un magistrat. Encara no sé si diumenge aniré a votar. D'anar-hi, faré com sempre he fet, votaré a qui estigui més a l'esquerra de l'espectre polític, encara que no hagi de sortir elegit. Sempre he preferit votar a l'esquerra de l'esquerra i em qued com a nou. Acaba de trucar na Mar i m'ha convidat a sopar al resturant la Marina, només amb la condició de què parli dels pobles de la península que he visitat durant el viatge ibèric, i deixi de parlar de les eleccions de Cincogema.

Underground

vincent | 27 Abril, 2007 08:29

Inexcusablement, hem d'anar a Ciutat. Hem d'anar a Palma a provar el metro. I aturar-nos a son Sardina, on na Miquela ens farà un frit mallorquí incomparable. El frit mallorquí de son Sardina hauria d'estar protegit per decret balear.Una de les seves particularitats és que els trossos dels ingredients són més petitons, estan trossetjats amb més saviesa. No hem deixar perdre aquesta singularitat de la cuina. No fotem. Mentrestant, suposam que aquest metro l'hem pagat tots els baleàrics. Que és una obra on hi hem col·laborats tots, sense poder renunciar a portar l'aliquota. Ara sí que tindrem un lloc on tenir experiències underground, només falta que qualcú es digni a reinventar la Velvet. Bon viatge...

Divendres

vincent | 21 Abril, 2007 08:07

Aquests dies seguim les propostes que els partits polítics i els seus candidats van amollant. A veure qui té més imaginació. A veure qui la diu més divertida. Aquesta làbia és cosa normal. Hom vol pescar el vot de qualque despistat. Fins i tot, la ciutadania s'hi acostuma: a veure qui la diu més gruixada. Quina promesa electoral pot fer ferida. A mi personalment m'agradaria que parlassin de coses més vulgars, perquè si una cosa m'agrada de la política és la seva vulgaritat. Per exemple, m'agradaria sentir que adobaran les canonades de distribució i subministrament d'aigua potable que tenen unes pèrdues d'un 30 per cent. M'agradaria sentir que la biblioteca pública municipal obrirà els dilluns dematí. M'agradaria sentir que les sancions de trànsit no es perdonaran segons el color polític del seu infractor. M'agradaria sentir que el fondeig massiu d'embarcacions no malmetran la seguretat dels banyistes a les nostres cales. M'agradaria sentir,,, I deixar-se d'il·luminacions a l'infern intemporal.

Fuita

vincent | 18 Abril, 2007 06:10

Mentre venia cap a l'oficina, em rondava un pensament fet de paraules, emperò, només posar-me davant l'ordinador, m'ha fuit com un conill esverat. Hauré d'esperar que altres pensament se'n vagin enfonsant, perquè aquell altre pensament que em barrinava el cap, pugui surar. I si deixàs l'ordinador i em posàs altre cop dalt la moto, a la recerca del pensament fuit,,, Tal vegada, el podria agafar amb les mans buides de qui no sent la por de sentir un tacte estrany,,,

Capdesetmana

vincent | 16 Abril, 2007 06:22

Capdesetmana passat a Pollença... M'hi quedaria a viure. Quan la quietud era plena, just semblava que sentia les campanes de la Caterdal de Ciutadella, ara que el seu rellotge és aturat i les hores passen d'amagatotis cap a la fosca d'albes.

Bujots al claustre

vincent | 11 Abril, 2007 14:24

Aquests dies hem pogut llegir en el blog de Francesc Sintes comentaris de tots colors sobre la tradició de cremar el bujot que es ve celebrant el diumenge de Pasqua a Ciutadella. Un debat no gaire comú en els mitjans de comunicació. Convendria que en DTT publiqués en l'òrbita digital aquests treballs antropològics que té en les seves carpetes. Allò que no es comparteix, encara que siguin coneixements o documents, no existeix. Tal vegada, uns bujots més adaptats a les circumstàncies contemporànies no estaria malament. No ho sé pas. Ensems, les coses mai es faran bé per a tothom. El que hauria de prevaldre és allò de prohibit prohibir i que cadascú faci segons la seva consciència, que ja està bé de reglaments i protocols regulatoris. La meva hipòtesi de treball és que en Francesc cercava la provocació de què en penjassin com a bujot. L'any qui vé serà,,,

20070331

vincent | 03 Abril, 2007 17:03

Dissabte passat a l'aeroport. Tants destins per agafar i et quedes a terra. Llegint periòdics al bar. Et compres llaunes de coca-cola on hi poses un regalim de licor de la teva petaca. T'acomiades d'uns parents i, espera qui espera, l'arribada d'una germana que fa divuit mesos que no has vist. Tant de bo que no t'ha passat desapercebuda, malgrat el canvi d'imatge. Dins del taxi et vas adonant que ha adquirit un accent anglès. Xerrant-xerrant arribam a casa com si el temps no hagués passat. Els testaments sembla que estan ben estirats.

20070328

vincent | 30 Març, 2007 17:01

Dijous perdut. Capvespre passat contemplant una llimonera que té la redossa davant el meu finestral. El groc feixuc dels seus fruits ajup les branques. El groc de les llimones provoca que la verdor de les fulles faci figa. No podrem evitar de posar-hi unes estaques o s'haurà de lleugerir la brancada, recollint fruits encara no del tot madurs.

20070326

vincent | 28 Març, 2007 13:48

“”””””””””””Ja us he contat que, fa un parell d’anys, una altra dona, Verònica, vista de lluny, m’havia enquimerat a pèrdua de seny, tant que, malgrat el meu caràcter retret i esquerp capteniment d’ella, entestada a barrar-me el pas, no vaig parar que no aconseguís d’introduir-me, vulguis no vulguis, a casa seva i en el secret de la seva vida. Ara, doncs, em succeïa justament el contrari. Diríeu que Flora, lluny d’esquivar-me, m’obria les portes de bat a bat. Allò, d’entrada, em va fer feliç. De fet, desfermà dintre meu una veritable tempesta de falagueres emocions. Posat a consignar-ho en el meu dietari, no encertava a trobar la paraula justa. Havia escrit “delit” i, de seguida, ho havia ratllat, substituint-ho per “frisança”, que al capdavall tampoc no em féu el pes i, un cop ratllat, vaig optar pel manlleu d’un vers noucentista: “una alegrança convulsa”, vaig copiar, satisfet. Bé, ja sabeu què vull dir: m’encomanà unes furioses ganes de viure que, sense l’avesat control emotiu, s’haurien traduït en salts i danses, crits i cançons. Feia un dia esplèndid. El sol no escalfava massa, i el vent entre les fulles era com un remoreig de veus confidents. En el paisatge, cap a tramuntana, amb la petita ciutat com a teló de fons, hi abundaven les tonalitats grises i ocres: fulles caigudes, roquissars, tanques i camins vorejats de paret seca. Els còdols i roques deuen ser els ossos de la terra. Però la nota austera era contrapesada, amb escreix, pels esplets ubèrrims i l’esclat de l’herbei, nascut i florit amb les darreres pluges. La verdor nimbava la capçada dels pins i brollava del cimall de les altes palmeres. I tanmateix, tornant-hi a pensar, la gaubança, de mica en mica, se m’anà enterbolint. La veritat és que mai no m’he fet gaires il·lusions del meu aspecte i atractius personals. La impressió que jo tinc és que les dones no solen mirar-me dues vegades. Amb una en deuen tenir prou. Em temo que el rostre esblanqueït, els ulls massa oberts i l’aire, més aviat, aturadet no em donin un vague aspecte de mussol o de peix bullit. Vaig pensar, doncs, que Flora em feia tan bona acollida, perquè no li agradava de passar-se tot el sant dia sola i perquè, ara com ara, no havia trobat cap companyia més avinent que la meva. No havia pogut triar gaire, pobra dona! Però, s’hi devia estar, de debò, tota sola? Ben mirat, tot el que en sabia, de Flora, m’ho havia contat mestre Guillem. I qui m’assegurava que, en els informes d’aquell bon home, la realitat no es barregés amb la conjectura, o amb la simple fantasia? Suposem que Flora no pretengués fugir, ni amagar-se de res ni de ningú; que simplement gaudís d’unes tardanes vacances. Només li calia travessar una tanca i saltar dues parets per trobar-se en una carretera de molt trànsit, que vorejava la costa, des d’on un autocar la podia menar fàcilment a diversos indrets de la zona turística. Suposem, doncs que, dies enrere, ella s’hagués avesat a matinar i sortir de casa per no tornar-hi fins de nits, ben tard. Aleshores, el seu estatge hauria romàs, tot el dia, tancat i barrat. I els escassos veïns que hi passessin per davant pensarien que: a) no hi vivia ningú; b) que l’estadant s’esqueia, la major part del temps, fora de casa, o c) que algú s’estava a dins i no volia deixar-se veure. Calia, tanmateix, reconèixer que la tercera hipòtesi era la més probable. A més, ja no hi pensava, hi havia totes aquells trifulgues entre Flora i en Bep, amb la consegüent intervenció de l’amo en Joan. En recordar-me’n, vaig sentir una sobtada fredor, tot al llarg de l’espinada. Allò que Flora hi cercava, en mi, no devia ser la conversa i bona companyia, sinó, més aviat, un aliat ardit i fort, capaç de plantar cara a l’enutjós veí. En aquest cas, s’hauria equivocat d’home. Prou que en sabria de representar-ne el paper, d’home decidit i curt de paraules que despenja l’escopeta, barbotejant: “Ara riurem”!. Però, si mai ho feia, ben segur que seria per guanyar temps, només, esperant l’avinentesa de fer-me fonedís.”””””””””
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 22 23 24  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb