Pluja de terra

A les albes inventades, el rellotge no espera la caiguda de les hores. &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&& (s’Enclusa) Els no creients o descreguts haurien de tenir una muntanya on deixar de predicar. Una muntanya sense coll de cisterna. Un cim on poder sacrificar el silenci. Un recer on encendre un ciri humit i no cremar-se els dits. &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&& Si Eta es queda sense màrtirs, tal vegada, hagi arribat l’hora del terrorisme antropofàgic, una volta superat, el terrorisme ètnic. &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&& El regidor d’urbanisme i ex-batle d’Alaior presentaran denúncia per calúmnies contra un ciutadà que s’ha atrevit a deixar-los en evidència. A veure com acaba aquest culebrón, mentrestant, hi ha caps amollats i nusos desfermats en aquest afer. Aquest periòdic hauria d’investigar en l’abisme de la sospita. &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&& (Núvols) Mirava el cel com si fos una pantalla televisiva. Un milà s’exhibia en un raconet del requadre. &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&& (Zàpping) Mirant fragments del judici del 11-M que emet La Otra en temps real, em queda la intuïció que, en la banqueta dels acusats, no hi són tots els qui hi haurien d’asseure. El jutge del Olmo, instructor del cas, va passar de puntetes, quan havia de valorar la imputació dels nostres espies i la seva responsabilitat no culpable. A la vista oral del judici, hom constata que tot plegat quedarà com una cosa d’una secta de moros i quatre traficants i confidents, és a dir, sense un cervell ideològic de l’atemptat. Per llogar-hi cadires.

Tenia la raó dels anys. No era una raó pura. Era la puresa dels raonaments.

Dilluns. Sopat de gírgoles amb alls i jueverd. Encara se'n troben de gírjoles per les tanques de canya fèl·lera. Uns exemplars extraordinaris. Aquesta quietud climatològica, a vegades, sembla sospitosa. Quan no fa ni bafa. L'oratge quiet i pansit de moviments, creix el corcó de què qualcuna se'n prepara. A les illes sempre hi ha de bufar qualque vent, perquè les coses semblin normals. Poder inflar el velam. Poder deixar de fer res. O córrer cap a la vorera segura dels dies escorxats. Un dilluns qualsevol.

Dissabte. Dinat de paella marinera. Visita a la fira d'estocs. Adquisició mampara Andi. Sopat de fuita d'espàrecs. Visió del derbi madrileny. Volver de Pedro Almodovar, la peli de sempre. Res que em provoqui una altra visualització. Els directors de cinema quan comencen, quan encara no han assolit la tècnica cinematogràfica, és quan semblen més autèntics. Em sembla.

Caminava damunt l'aigua de les notícies dels periòdics. Cada dissabte.

Avui, al cafè de can Ulisses, mentre mirava la profunditat de l'escudella, en Mikel mos ha amollat aquesta glosa: I EN TONI ES PASTISSET/ TAMBE HI VOL DUR ATXA/ QUE ELL NO TÉ ESCULL DE FATXA/ AÇÒ NO ÉS CAP SECRET/ÉS QUE NO VOL QUEDAR DALT SA PARET/ VEIENT COM ES FORREN ETS ALTRES!

Ahir, dimecres de cendra, vaig replegar el primer manat d'espàrecs de la temporada. Uns espàrecs de vorera que són crescuts amb la serena nocturna. Cendra damunt cendra. Creu de cendra al front. Ulls tancats, perquè no hi entràs el polsim. Som cos i serem pols. Fora dubtes. Prô, una trauita d'espàrecs de marge, aixeca la moral.

Avui em perdré la sobrassada a's caliu. Som a Ciutat. Estic fent temps per anar a un dinar de feina. Darrer dimarts. Ball des cascarros. Vi de garrafa. Crespellets. Tenc el cos aquí i els pensaments i la petita ànima, allà, a Ciutadella. Com m'hagués agradat anar a vega, amb en Mikel i en Bernat, i fotre un endarrossall. En Mikel em comentava que a les porquetjades de diumenge passat as Pinaret foren repartits 1.500 pastissets i, que a vot per pastisset, els nombres són bons de fer... En Bernat em comenta que hauríem de reivindicar aquest instrument nostrat com és el guitarró, perquè unes porquetjades sense sentir el so esquerp d'un guitarró no acaben de ser unes porquetjades així com Déu mana. Sembla que es Xèrif Peix va fer es seu paper de mercenari, com no podia ser d'altra manera, ara, que no ha sortit elegit delegat sindical de l'Ugt, convé tenir bo amb els patrons. No fotem! Hom espera encara que caigui la lluna, ara que és ajaguda. I com deveu saber: lluna ajaguda, mariner dret,,,

Cada cop que perdia el Patrícia volei no s'hi podia xerrar.

La politització de l'administració judicial em deixa indiferent. Sempre ha estat així. El que ha passat aquests darrers dies al Tribunal Constitucional em llenega. Convendria que aquest tribunal declaràs inconstitucional l'Estatut de Catalunya i així s'obriria una síquia entre el poder político-administratiu, la ciutadania i el món judicial que, ara com ara, es fa difícil preveure. Tal vegada, seria el cop de sort que Catalunya necessita per demanar la independència d'una vegada, i deixar les floritures dels pactes i dels marges de maniobra. A Catalunya l'ha perduda el seu pactisme.

Hom espera tenir un motiu laboral per anar a Ciutat i, apuntat en agenda groga, anar a visitar l'obra de Miquel Barceló. Diuen que ha costat 4 milions d'euros, altres que aquest preu només és una part, és a dir, que l'obra d'art barateta no ens ha sortit, perquè sembla (aquí no hi ha ningú que doni xifres de fiar) que la procedència de bona part de la subvenció ha sortit de la mamella pública. No us penseu ara que el Bisbat està per gaires mecenatges. No sé tampoc si la visita a la capella de St Pere serà gratuïta o s'haurà de pagar entrada, o vindrà meritada en l'entrada general que s'abona per entrar a la Seu. Tampoc em lleva la son... Despés de tot, el que hom voldria saber empíricament quins honoraris ha cobral l'artista universal Miquel Barceló, una volta descomptats, els bocates i xibeques consumides per en Biel Mesquida. Només és una simple curiositat. Qualcú portarà els números, no?

2 de febrer. La Candalera. Sino ho fa davant, ho fa darrere. La dita ha estat dita just entrar al cafè. En Dic tenia conversa. Ganes de xerrar. Quin temps de gelades. Les llimoneres de l'hort han estat protegides amb un envoltoi de canyes. Les nits són fredes. Tot ha de venir. Només cal esperar-ho. Avui sembla que és la patrona de la Caterdal. I jo que em pensava que aquesta Candalera era la patrona dels escàndols. No eixugam. I en JM Rodríguez, el conseller d'Interior, sap que ha d'anar-se'n i no sap com fer-ho. Una cosa està clara: serà darrere la Candalera. Que demà és st. Blai. I farem infussions de regalèssia...

Així diu l'eslògan amb la foto de l'actual presidenta del Consell de Menorca. Nous temps al Consell Insular. Ha estat prest i s'ha aixecat la veda. La campanya electoral sembla que serà llarga i llargadura. Sí que hem començat prest. Aquesta mena de missatges pre-electorals haurien de ser prohibits pels Jutjats electorals, sinó és així, ens vendran l'ànima amb els doblers de-no-sé-qui. Nous temps i noves mentides. Pla Territorial Insular passat pel folro, quan ha convingut al poder econòmic proper als respectius equips de govern. Així és la política, un mecanisme per fer saltar els diferencials sense que el subministrament no falti. Allò tan antic com diu: segons els sants, idò, els enselms. Nous temps i pregàries d'antany. Hom ja no sap, en aquestes contrades del dubte permanent, si ens convenen nous temps, ans si més no, noves cares, i sobretot, que no ens facin promeses. Que gestionin. Que senzillament gestionin la poca tranquil·litat que encara ens queda.

25 de gener. Sant Pau. Tal dia com avui, l'amo vell de son Salomó podava les parres, segons em comenta un conegut de taula de cafè. Idò, a podar que la verema s'atraca.

Els promotors del Pla Parcial de Torresolí Nou han tingut el mèrit de què el Psoe i el Pp es tornassin donar el bec. Tal vegada la notícia hagi passat de puntetes, emperò, té la seva significativa importància. Després de tot, aquests dos partits majoritaris, quan convé, quan la connivència administrativa és propícia, es donen el bec i se n'enriuen dels seus votants. Així com ha de ser.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

«	Agost 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31

• Quan et poses la màscara no pots mentir
• Aiguarròs
• Serpent d'estiu
• Horitzó
• Josep M. Quintana o la il·lustració profilàctica
• maig 2008
• Petit equívoc
• Prohibit prohibir
• Borps i plàstics
• Indignació

• General [326]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom