Pluja de terra

20070325

vincent | 27 Març, 2007 14:08

Després dels vents, vindran les flors... Després de les flors, vindran les carícies... Després de tot, serà l'aventura qui vindrà...

Verges 2007

vincent | 25 Març, 2007 09:31

Aquesta vesprada som vist per la tele catalana TV3 (sort que aquest cop els imperatius d'IB3 no varen esborrar la recepció de la imatge) el concert d'acomiat de Lluís Llach, els meus plans puntuals eren uns altres, emperò, la parenta es va entossudir i llavors no hi ha pregàries que valguin. El discurs den Llach el tenc superat, és clar, que mentre xerra no canta i el temps passa qui passa. El Llach que més m'agrada es va acabar en el disc Campanes-a-mort i que uns anys després va ser rescabalat en un altre disc afortunat, Amb-el-somriure-la-revolta. Idò, ahir a la nit, després de quasi tres hores de concert, les cançons que em varen arribar foren les previsibles: Tinc-un-cavell-per-a-tu, Amor-particular, Canço-a-Mahalta, Que-tinguem-sort, Ítaca, etc. En canvi, tota aquesta mena de cançons interiors, com a monòlegs interiortizats, em diexen amb un pam d'indiferència. Va ser una llàstima que en una ocasió com aquesta el trovador de Verges no escollís un repertori més adient. Açò sí em vaig quedar amb les notes del saxo! Quin saxo!

Embaixadors

vincent | 22 Març, 2007 18:30

L'altre dia llegia a la premsa que Lou Reed, Patti Smith i L. Anderson recitaran aquest capdesetmana poetes catalans en angès. La notícia és de primera pàgina. Els diaris neoyorquins se'n faran ressò, és d'esperar que els nostrats periòdics també facin la seva aportació. Fins i tot, Lou Reed s'ha compromès a incloure traduccions en català a les seves lletres en properes edicions dels seus discos. Qui tenim Lou Reed com un referent en la cultura contemporània del rock and roll, ens ha alegrat la setmana. Com m'agradaria esser-hi en aquests recitals, recony!

20070312

vincent | 14 Març, 2007 09:23

No sé per on començar. No sé per on començar el solc de les paraules.

20070309

vincent | 09 Març, 2007 11:12

Escorxa diària Ha passat avall Jean Baudrillard. El mestre de Nimes. Crec recordar que el primer llibre seu que vaig llegir fou Estratègies Fatals (ed. Anagrama). No sé si és d’aquells llibres que vaig comprar per la foto de la portada. A vegades, els criteris d’adquisició d’un producte són inenarrables. Les lectures de Baudrillard vingueren amb l’onada rissaguera del postmodernisme. Després d’una temporada de sargir la prosa de Michel Foucault, el xarop dels textos de Baudrillard em donaren volada balsàmica. No seré jo qui faci l’atreviment d’una ressenya de la seva obra que els experts abunden i el producte s’esmosteix, només tenc la gosadia de recomanar dos llibres de fragmentàries: Amèrica i Cool Memories, és en aquests textos on es pot trobar la vessant més poètica de l’autor. No obstant, el llibre que em va marcar més i que inexplicablement no he vist ressenyat, ni tan sols per José Luis Pardo, fou el llibre De La Seducció (ed. Cátedra). Viure és açò: deixar-se seduir, deixar-se anar fins l’embornal del simulacre. &&&

Binipeltret

vincent | 06 Març, 2007 09:49

A les albes inventades, el rellotge no espera la caiguda de les hores. &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&& (s’Enclusa) Els no creients o descreguts haurien de tenir una muntanya on deixar de predicar. Una muntanya sense coll de cisterna. Un cim on poder sacrificar el silenci. Un recer on encendre un ciri humit i no cremar-se els dits. &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&& Si Eta es queda sense màrtirs, tal vegada, hagi arribat l’hora del terrorisme antropofàgic, una volta superat, el terrorisme ètnic. &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&& El regidor d’urbanisme i ex-batle d’Alaior presentaran denúncia per calúmnies contra un ciutadà que s’ha atrevit a deixar-los en evidència. A veure com acaba aquest culebrón, mentrestant, hi ha caps amollats i nusos desfermats en aquest afer. Aquest periòdic hauria d’investigar en l’abisme de la sospita. &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&& (Núvols) Mirava el cel com si fos una pantalla televisiva. Un milà s’exhibia en un raconet del requadre. &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&& (Zàpping) Mirant fragments del judici del 11-M que emet La Otra en temps real, em queda la intuïció que, en la banqueta dels acusats, no hi són tots els qui hi haurien d’asseure. El jutge del Olmo, instructor del cas, va passar de puntetes, quan havia de valorar la imputació dels nostres espies i la seva responsabilitat no culpable. A la vista oral del judici, hom constata que tot plegat quedarà com una cosa d’una secta de moros i quatre traficants i confidents, és a dir, sense un cervell ideològic de l’atemptat. Per llogar-hi cadires.

20070302

vincent | 03 Març, 2007 15:05

Tenia la raó dels anys. No era una raó pura. Era la puresa dels raonaments.

20070226

vincent | 27 Febrer, 2007 20:25

Dilluns. Sopat de gírgoles amb alls i jueverd. Encara se'n troben de gírjoles per les tanques de canya fèl·lera. Uns exemplars extraordinaris. Aquesta quietud climatològica, a vegades, sembla sospitosa. Quan no fa ni bafa. L'oratge quiet i pansit de moviments, creix el corcó de què qualcuna se'n prepara. A les illes sempre hi ha de bufar qualque vent, perquè les coses semblin normals. Poder inflar el velam. Poder deixar de fer res. O córrer cap a la vorera segura dels dies escorxats. Un dilluns qualsevol.

20070224

vincent | 25 Febrer, 2007 08:24

Dissabte. Dinat de paella marinera. Visita a la fira d'estocs. Adquisició mampara Andi. Sopat de fuita d'espàrecs. Visió del derbi madrileny. Volver de Pedro Almodovar, la peli de sempre. Res que em provoqui una altra visualització. Els directors de cinema quan comencen, quan encara no han assolit la tècnica cinematogràfica, és quan semblen més autèntics. Em sembla.

Surar

vincent | 24 Febrer, 2007 14:29

Caminava damunt l'aigua de les notícies dels periòdics. Cada dissabte.

Glosari

vincent | 23 Febrer, 2007 17:35

Avui, al cafè de can Ulisses, mentre mirava la profunditat de l'escudella, en Mikel mos ha amollat aquesta glosa: I EN TONI ES PASTISSET/ TAMBE HI VOL DUR ATXA/ QUE ELL NO TÉ ESCULL DE FATXA/ AÇÒ NO ÉS CAP SECRET/ÉS QUE NO VOL QUEDAR DALT SA PARET/ VEIENT COM ES FORREN ETS ALTRES!

Dimecres de cendra

vincent | 22 Febrer, 2007 14:39

Ahir, dimecres de cendra, vaig replegar el primer manat d'espàrecs de la temporada. Uns espàrecs de vorera que són crescuts amb la serena nocturna. Cendra damunt cendra. Creu de cendra al front. Ulls tancats, perquè no hi entràs el polsim. Som cos i serem pols. Fora dubtes. Prô, una trauita d'espàrecs de marge, aixeca la moral.

Avui

vincent | 20 Febrer, 2007 13:19

Avui em perdré la sobrassada a's caliu. Som a Ciutat. Estic fent temps per anar a un dinar de feina. Darrer dimarts. Ball des cascarros. Vi de garrafa. Crespellets. Tenc el cos aquí i els pensaments i la petita ànima, allà, a Ciutadella. Com m'hagués agradat anar a vega, amb en Mikel i en Bernat, i fotre un endarrossall. En Mikel em comentava que a les porquetjades de diumenge passat as Pinaret foren repartits 1.500 pastissets i, que a vot per pastisset, els nombres són bons de fer... En Bernat em comenta que hauríem de reivindicar aquest instrument nostrat com és el guitarró, perquè unes porquetjades sense sentir el so esquerp d'un guitarró no acaben de ser unes porquetjades així com Déu mana. Sembla que es Xèrif Peix va fer es seu paper de mercenari, com no podia ser d'altra manera, ara, que no ha sortit elegit delegat sindical de l'Ugt, convé tenir bo amb els patrons. No fotem! Hom espera encara que caigui la lluna, ara que és ajaguda. I com deveu saber: lluna ajaguda, mariner dret,,,

Caràcter dominical

vincent | 18 Febrer, 2007 09:12

Cada cop que perdia el Patrícia volei no s'hi podia xerrar.

Indiferència

vincent | 08 Febrer, 2007 06:07

La politització de l'administració judicial em deixa indiferent. Sempre ha estat així. El que ha passat aquests darrers dies al Tribunal Constitucional em llenega. Convendria que aquest tribunal declaràs inconstitucional l'Estatut de Catalunya i així s'obriria una síquia entre el poder político-administratiu, la ciutadania i el món judicial que, ara com ara, es fa difícil preveure. Tal vegada, seria el cop de sort que Catalunya necessita per demanar la independència d'una vegada, i deixar les floritures dels pactes i dels marges de maniobra. A Catalunya l'ha perduda el seu pactisme.
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 ... 22 23 24  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb