Pluja de terra

Argilosa

vincent | 05 Febrer, 2007 14:55

Hom espera tenir un motiu laboral per anar a Ciutat i, apuntat en agenda groga, anar a visitar l'obra de Miquel Barceló. Diuen que ha costat 4 milions d'euros, altres que aquest preu només és una part, és a dir, que l'obra d'art barateta no ens ha sortit, perquè sembla (aquí no hi ha ningú que doni xifres de fiar) que la procedència de bona part de la subvenció ha sortit de la mamella pública. No us penseu ara que el Bisbat està per gaires mecenatges. No sé tampoc si la visita a la capella de St Pere serà gratuïta o s'haurà de pagar entrada, o vindrà meritada en l'entrada general que s'abona per entrar a la Seu. Tampoc em lleva la son... Despés de tot, el que hom voldria saber empíricament quins honoraris ha cobral l'artista universal Miquel Barceló, una volta descomptats, els bocates i xibeques consumides per en Biel Mesquida. Només és una simple curiositat. Qualcú portarà els números, no?

Per davant o per darrere

vincent | 02 Febrer, 2007 14:46

2 de febrer. La Candalera. Sino ho fa davant, ho fa darrere. La dita ha estat dita just entrar al cafè. En Dic tenia conversa. Ganes de xerrar. Quin temps de gelades. Les llimoneres de l'hort han estat protegides amb un envoltoi de canyes. Les nits són fredes. Tot ha de venir. Només cal esperar-ho. Avui sembla que és la patrona de la Caterdal. I jo que em pensava que aquesta Candalera era la patrona dels escàndols. No eixugam. I en JM Rodríguez, el conseller d'Interior, sap que ha d'anar-se'n i no sap com fer-ho. Una cosa està clara: serà darrere la Candalera. Que demà és st. Blai. I farem infussions de regalèssia...

Nous temps

vincent | 30 Gener, 2007 16:03

Així diu l'eslògan amb la foto de l'actual presidenta del Consell de Menorca. Nous temps al Consell Insular. Ha estat prest i s'ha aixecat la veda. La campanya electoral sembla que serà llarga i llargadura. Sí que hem començat prest. Aquesta mena de missatges pre-electorals haurien de ser prohibits pels Jutjats electorals, sinó és així, ens vendran l'ànima amb els doblers de-no-sé-qui. Nous temps i noves mentides. Pla Territorial Insular passat pel folro, quan ha convingut al poder econòmic proper als respectius equips de govern. Així és la política, un mecanisme per fer saltar els diferencials sense que el subministrament no falti. Allò tan antic com diu: segons els sants, idò, els enselms. Nous temps i pregàries d'antany. Hom ja no sap, en aquestes contrades del dubte permanent, si ens convenen nous temps, ans si més no, noves cares, i sobretot, que no ens facin promeses. Que gestionin. Que senzillament gestionin la poca tranquil·litat que encara ens queda.

Apunt etnobotànic

vincent | 25 Gener, 2007 14:23

25 de gener. Sant Pau. Tal dia com avui, l'amo vell de son Salomó podava les parres, segons em comenta un conegut de taula de cafè. Idò, a podar que la verema s'atraca.

Mèrits de bec

vincent | 24 Gener, 2007 14:43

Els promotors del Pla Parcial de Torresolí Nou han tingut el mèrit de què el Psoe i el Pp es tornassin donar el bec. Tal vegada la notícia hagi passat de puntetes, emperò, té la seva significativa importància. Després de tot, aquests dos partits majoritaris, quan convé, quan la connivència administrativa és propícia, es donen el bec i se n'enriuen dels seus votants. Així com ha de ser.

Ensoldemà

vincent | 18 Gener, 2007 11:39

Encara no m’havia assegut a la cadira del cafè del Mercat, i en Mikel, amb un somriure d’espant, em demanava: què, com va anar sa conferència de n’Esperança? I l’única paraula que vaig amollar: previsible. Aquestes coses sempre acaben essent previsibles. A un acte institucional d’aquest tipus no hi aniràs amb el fuet a mà o a segar l’herba davall els peus. Ja ho pots ben dir: qui et convida, et fa la mida. I en Mikel seguia enfotent-se i posant sal a la ferida, amb un somriure d’orella a orella, mentre l’escudella del cafè era rissaguera. Açò et passa per anar allà on no et demanen. Creis-me, Sant Antoni tenia sentit quan solsament ho celebràvem a Ciutadella, i la resta de l’illa, a pencar. Que la feina és virtut. La mitologia particular de la meva festa es va acabar quan es va acabar en Bep Maleta. Dia per dia. No vaig a ésser a temps de consultar-ho a don Julio Caro Baroja, que d’aquestes coses en sabia un excés. Idò, així, reivindiquem el que és possible i deixem els impossibles per llaurar cada dia. Jon, aboca un carajillo que paga en Quelet!

Sant Antoni 2007

vincent | 17 Gener, 2007 09:06

Deixem-nos de circuml·loquis, avui és un bon dia per anar a cercar esclatassangs a sa Bufera de Fornells.

A taula

vincent | 12 Gener, 2007 20:02

A la taula del cafè, avui hi havia rotllana i comentaris de tots els colors, fent referència a la possibilitat de què el nou partit Unió des Poble de Ciutadella s'arribi a presentar a les eleccions de Cincogema. A cadascú el que és seu. Sempre he pensat que en política institucional quants més serem més riurem. A l'esquerra ciutadellenca (per dir qualque cosa) ja li aniria bé una dreta fragmentada i en una nau amb vies d'aigua de més fragmentació; si aquest nou partit es presenta pot fer desaparèixer al representant del Pmq, en Wenky, l'inefable casteller de l'escut i els vots que arraparien serien vots tradicionalment de dretes, de tota la vida. Ja veurem com acaba aquest vodevil, emperò, la suposada esquerra hauria de ser prudent i mirar-se passar l'aigua des de dalt la paret. A la taula del cafè, esperam amb delit les paraules que pronunciarà n'Esperança Camps en la conferència del dissabte de Sant Antoni. Hom suposa que no farà cap referència als garrovers ni a la seva gestió d'adquisició, atès que va quedar enlaire comprovar la metodologia del mal lladre de dony Avel·lí, el regidor.

Puntes i pastissets

vincent | 11 Gener, 2007 14:26

Avui, a l'hora del cafetó, la cosa més comentada era la presènica den Toni es Pastisset en la candidatura del partit Unió des Poble de Ciutadella, que no sabem encara si s'arribarà a presentar en les properes eleccions municipals. Em deia el company de cafè que en Toniet estava emprenyadet perquè li havien deixat fer allò que volia fer en unes parcel·les del polígon industrial, i també, em deia que n'hauria d'estar tan emprenyat, atès que es va fer amb aquells terrenys, d'una manera críptica, aprofitant que el seu cunyat en Fito Villafranca era el president de propietaris del polígon industrial. Idò, si i no, hi ha molt de fil-a-tòrcer i qualque emprenya-moixes que és gener i la cosa va moguda.

Agenda groga

vincent | 10 Gener, 2007 14:12

Cada vespre la serena cau com la lluna. Encara no sé quin dels teus costats és la cara obscura.

Sabates

vincent | 09 Gener, 2007 14:33

Les sabates den Zapatero. Així com estan d'enrocades les coses de la política, Zapatero té dues sortides dignes, per allò d'haver fet del procés de pau a Euskadi, el seu particular via crucis, quan ningú li havia exigit, sembla que en caliu hi havia altres urgències o prioritats a escorxar. Ara com ara, o es calça unes sabates presentant una moció de confiança o bé comença a posar data a unes eleccions anticipades. Les altres alternatives són híbridament d'una enroscada supervivència.

Amargura

vincent | 07 Gener, 2007 14:08

Diumenge. Gener. Dia 7 del 2007. Un dia com avui hem acabat els amargos. I les notícies venen arribant a la riba de cada illa. Dolça amargura d'ametles. I com va dir l'Amo de Son Mascaró: que granin ets ametlons i anirà barato es torró,,, Que ni tu ni jo som dels més enturions.

T4

vincent | 03 Gener, 2007 14:49

Una altra vegada al tornall o a-cap-de-solc com diu en Mikel. Aquest cap d'any ha vingut compactat amb l'escenografia de l'espectacle de la forca shíi i l'enderrossall d'una terminal a l'aeroport de Barajas. Si una cosa ha quedat clara ha estat que entre els botxins de Sadam Hussein no hi havia cap suní, i que la condemna a mort executada s'ha resolt d'una manera religiosa. L'atemptat terrorista a Barajas pot tenir diverses lectures. Una lectura a fer és aquella que l'atemptat ha tingut lloc per mor a la sentència contra De Juana, atès que l'esmentada sentència judicial és d'una perversitat jurídica a tenir en compte. Em sembla, idò, que l'atemptat ha vingut a dir-nos que l'esmentada sentència es mereix una revisió a fons. Si per aquelles coses De Juana morís en la seva vaga de fam, el president Zapatero pot donar per conclosa l'alternativa a una pau negociada. Malahuradament ens hauríem d'anar acostumant a aquesta mena d'espectacles com el de la T4. Les coses són així de tossudes i els del Cni encalcen papallones o llegeixen la premsa per allò dels avions de la Cia. I és que els nostres espies també tenen dret a unes vacances.

Espipellada

vincent | 29 Desembre, 2006 14:54

Davant la cara amable (posem per cas del President Matas), sempre hi ha d'haver qualcú que faci de cà de bou (posem per cas JM Rodríguez), aquest conseller d'Interior que té les hores comptades, només cal que Jaume Matas posi el rellotge en punt. M'han dit que ahores d'ara el President Matas ja l'hauria cessat, emperò, hi té en contra el seu partit que no acaba de controlar i és aquí on rau la pedra de volta. No hi hauria alguns bloggaires de Ciutat que ens fessin la crònica de com ha anat la missa en escena del conseller d'Interior???

12.000 euros d'enguany

vincent | 26 Desembre, 2006 18:36

Repassant la premsa (sempre cal repassar la premsa, cada dissabte fer bugada de premsa), m'he assabentat que el quadre que va pintar Matias Quetglas, un retrat del baríton Joan Pons per penjar al saló Gòtic, ha costat 12.000 euros a l'Ajuntament de Ciutadella. Hagués estat tot un detall que figures d'aquesta categoria que no estan en nombres vermells, idò, haguessin regalat l'obra artística al Consistori o al poble de Ciutadella que és qui, en definitiva, paga i abona els deutes. Jo ja ho havia apuntat: açò de fer homenatges a ciutadellencs vius i coejant és un mal negoci cultural. Aquesta mena de personatges són golafres que no en tenen prou mai i si poden xuclar de la mamella pública, no ho dubten un moment. Encara tenim el Capgròs, l'escultura en fusta de Matias Quetglas, que espera un destí definitiu a la sala del Roser. Tal vegada, quan tenguin acabat el dic, allà estaria bé, com un mascaró de proa. Mentrestant, podria ésser traslladat a l'estació marítima i seria l'obra d'art més visualitzada, que no és per res, emperò, ens va costar una pasta gansa i caldria amortitzar-ho en visites...
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 ... 22 23 24  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb