blanc-i-negre
vincent | 01 Agost, 2005 15:47
A la Menorquina des Pins, tot prenent un blanc-i-negre (una llet merengada amb cafè) i llegint la premsa insular acumulada, em trob en Quel qui em convida anar a sopar, ensems, quan un et convida vol dir que qui paga el compte és ell. En Quel i jo fa temps que no parlam i han caigut molts d'arbres d'ençà la darrera vegada que mos vam trobar. Avui per avui, uns dels problemes afegits a l'hora d'anar a sopar és endevinar el lloc: trobar un restaurant on el preu i la qualitat siguin raonablement paral·lels. Jo solec seguir un consell que em va donar en Diego Caules (sense cap mena de dubte, el millor cuiner que ha conegut Baixamar): mira que el restaurant estigui regentat per una sola família i no per una fàbrica de cambrers i cuiners. Així idò, hi tenc en catàleg alguns restaurants familiars: vam anar a La Marina a s'estany de Calan Bosch i vam sortir plenament satisfets que no es dir poc; l'únic inconvenient de la nit va ser que la targeta bancària den Quel no va funcionar i qui va pagar el sopar vaig ser jo mateix.
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (0) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |